La proposició de llei vol establir un model de l’activitat de les associacions i clubs de fumadors de cànnabis. “Es pretén donar seguretat jurídica a tothom, tant a les associacions, com als consumidors i a les institucions, per evitar les tensions innecessàries que es produeixen cada setmana”, apunta l’advocat Martí Cànaves, membre de l’Observatori Civil de Polítiques de Drogues.

Aquest organisme ha estat l’encarregat d’elaborar l’informe en què s’ha basat la redacció de la ILP, que es va registrar el 20 de març al Parlament. L’Observatori l’integren diversos professionals i està presidit per l’exalcalde de Rasquera Bernat Pellisa, conegut per haver intentat impulsar una plantació de cànnabis al poble per proveir una associació d’autoconsum cedint terrenys agrícoles particulars. La iniciativa legislativa popular la signen 35 persones que han constituït la comissió promotora, entre les quals hi ha representants del sector del cànnabis, professionals, representants d’entitats i de moviments socials.

La ILP i l’informe inclouen els principals aspectes de la resolució aprovada per la Comissió de Salut del Parlament a finals de gener sobre la regulació sanitària del cànnabis. La resolució, aprovada per tots els grups a excepció del PP, va reconèixer l’existència de les associacions de cànnabis sense ànim de lucre i va fixar criteris com ara l’edat mínima de 18 anys per entrar en un club o una carència de 15 dies des que un usuari s’hi inscriu fins que se li administra cànnabis.

Tot i això, la ILP va més enllà, perquè el sector considera que la resolució parlamentària és insuficient, en no tenir rang normatiu. Segons el redactat presentat al Parlament, entre els objectius de les associacions hi haurà de constar l’autoabastiment i la distribució de cànnabis entre els socis per al consum privat, la prevenció de riscos i reducció de danys associats al mercat clandestí i a determinats usos del cànnabis, la difusió d’informació sobre el consum als associats i el control de la qualitat i les propietats del cànnabis.

Control sobre els socis, l’autoproveïment, la distribució i el transport

Segons la ILP presentada, les associacions hauran de tenir els llibres de registre de socis actualitzats i, en cas que duguin a terme l’activitat d’autoproveïment i distribució de cànnabis entre els associats, hauran de disposar d’un llibre de registre dels socis inscrits, en què consti la data de sol·licitud, la previsió de consum i una actualització de les retirades mensuals efectuades.

En segon lloc, les associacions que desenvolupin un programa d’autoproveïment privat, hauran de disposar d’un llibre de registre de previsió de consum social en el qual constarà, almenys, el nombre dels socis inscrits, la previsió individual i la previsió total col·lectiva. També hauran de disposar d’un llibre de programació i resultats d’autoproveïment, que certificarà les dates i els cultius programats, les tècniques emprades en aquests, així com les quantitats recol·lectades i aptes per al consum. A aquest efecte, l’associació farà un informe tècnic pericial anual per part d’un professional agrònom extern, que determini que les previsions de cultiu s’ajusten a les previsions de consum acordades.

En tercer lloc, les associacions hauran de disposar d’un registre actualitzat del consum dels socis inscrits al programa d’autoproveïment, en què constin les quantitats i la data de retirada. En el moment que el soci reculli la seva quota de cànnabis s’haurà de verificar la seva identitat, la previsió de consum aprovada i les retirades ja efectuades per tal de comprovar que s’ajusta als paràmetres establerts.

Finalment, un cop realitzat el control de la collita i quantificat el volum final de la producció, s’emetrà autorització escrita per part de la junta directiva per al transport del producte del cultiu des del lloc on es realitzat fins al local on es porta a terme la “distribució controlada”. El producte haurà d’estar empaquetat i segellat de forma que se’n pugui garantir la integritat en el procés.

Un topall de 80 grams mensuals per soci

Segons el redactat, la distribució del cànnabis entre els socis s’haurà de realitzar en un espai privat, amb accés restringit exclusivament als membres de l’associació i haurà de ser destinat només al consum personal. Les persones encarregades de la manipulació i dispensació de la substància hauran de tenir la formació que reglamentàriament s’estableixi. Els socis que vulguin participar en l’autoproveïment associatiu hauran de sol·licitar-ho per escrit, expressar-hi la previsió de consum, que no podrà sobrepassar els 80 grams mensuals. No obstant, es podrà superar la quantitat màxima en casos degudament justificats, especialment en casos de malalties cròniques i agudes.

La normativa proposada estableix que els clubs de consumidors i de fumadors de cànnabis són espais estrictament privats, amb accés restringit a les persones sòcies i en què no es podrà consumir altres drogues. Els espais destinats a l’atenció al públic o als quals puguin accedir altres persones que no siguin sòcies, hauran d’estar totalment separats físicament dels espais destinats al consum o distribució. A l’interior, a més, no s’hi podrà fer promoció del consum de cànnabis.

La ILP manté que els ajuntaments i entitats locals de Catalunya autoritzaran l’exercici de les activitats de les associacions dins del terme municipal, sempre que compleixin les condicions que s’estableixin en la proposició de llei. Precisament, els impulsors de la ILP volen que els ajuntaments i les institucions públiques també s’impliquin en el procés de recollida de signatures i que el cànnabis entri finalment al debat polític. “L’objectiu és intentar resoldre els problemes dels ajuntaments, dels consumidors, de les associacions i dels mateixos parlamentaris”, conclou l’advocat Martí Cànaves.

Si la cambra l’admet a tràmit, els sol·licitants disposaran de quatre mesos per recollir 50.000 signatures i poder traslladar el debat al Parlament. Els impulsors de la iniciativa estimen que a Catalunya hi ha uns 400.000 consumidors i uns 400 clubs socials de cànnabis.