És la primera vegada que algú associa, en un estudi, que els símptomes obsessius-compulsius lleus, tenen una relació directa amb variacions i alteracions concretes, que es troben en l’anatomia cerebral de nens sans. Una conclusió que permet un nou enfocament a l’hora de plantejar una estratègia de prevenció de la malaltia a llarg termini. En l’estudi, realitzat per l’Idibell i ISGlobal, hi van participar 255 nens i nenes d’entre 8 i 12 anys, tots sans i sense diagnòstic de cap trastorn mental. Els símptomes que es van poder observar van ser conductes de comprovació, ordre, simetria, acumulació innecessària d’objectes i presència reiterada de pensaments negatius.
Un 30 % de la població pot tenir símptomes lleus
Aquests comportaments obsessius-compulsius lleus afecten el 30 % de la població i poden comportar, per exemple, pensaments recurrents sobre la possibilitat de contagi d’una malaltia en espais públics, cerca d’ordre i simetria de forma acusada. Per la seva banda, els símptomes més greus afecten entre un 1 % i un 2 % en el conjunt de la població.
Crisis que poden desembocar en un TOC
En la majoria dels casos aquests símptomes no acostumen a interferir en la vida de les persones però si es produeix una situació de crisi perllongada, poden desembocar en un trastorn i requerir un tractament especialitzat. Cal tenir en compte que la infància és un moment molt sensible i “en un petit percentatge de casos aquests símptomes poden ser indicadors d’un risc més elevat de desenvolupar un trastorn obsessiu-compulsiu (TOC), que requereixi tractament durant la pròpia infància o l’edat adulta”, ha explicat l’autor de l’estudi Carles Soriano-Mas.
