El model Housing first va néixer el 1992 als Estats Units amb l’objectiu de trobar una sortida a veterans de guerra que feia temps que vivien al carrer. Gairebé 25 anys després, els seus impulsors asseguren que aquest col·lectiu s’ha reduït en un 36 % a diverses ciutats nord-americanes, on també s’han reduït les despeses en urgències hospitalàries, salut mental o en els serveis judicials.
Així ho han exposat a Barcelona Sam Tsemberis, director de l’entitat Pathways Housing First Institute, i Tim Aubry, expert en sensellarisme, en el marc de la jornada tècnica organitzada per Arrels Fundació.
Tots dos han destacat els beneficis d’oferir primer una llar i després programes de reinserció i rehabilitació, i han remarcat l’estalvi econòmic que suposa: “Les persones que viuen al carrer i no estan bé necessiten hospitalització, ajuda, etc. i tot això costa molts diners. Aquest programa només paga el lloguer i el treballador social i és més econòmic que viure al carrer”, han assegurat.
A Barcelona, “Primer la llar”
Barcelona ja fa més d’un any que treballa amb el programa Primer la llar. Va començar amb una prova pilot i actualment ja té 50 pisos en funcionament i l’any 2017 preveu sumar-n’hi 25 més. A aquests, cal afegir-hi els 10 que ja té ocupats la Fundació RAIS, que col ·labora en el programa, i que també preveu destinar-hi 15 habitatges més.
Per la seva banda, Arrels Fundació disposa d’uns 60 pisos a la ciutat procedents d’administracions públiques i donacions privades i que destinen a Housing first. Un programa que, tal com reconeix el director de la Fundació, Ferran Busquets, “ens ha obligat a adaptar l’entitat a aquest model, amb canvis organitzatius, de formació del personal i també per buscar un altre tipus de pisos més individuals”.
