Fa més d’un mes, poc abans que es decretés l’estat d’alarma pel coronavirus, els hospitals catalans van començar a veure com ingressaven pacients d’edat avançada amb diverses patologies i mal pronòstic. Acabaven morint i ho feien sols, perquè els sanitaris havien de restringir l’accés als acompanyants per evitar els contagis. Davant d’aquesta realitat, l’equip d’infermeria de l’Hospital de Sant Pau es va reunir i va decidir donar la possibilitat a una persona molt propera de confinar-se amb el malalt. “Ens feia moltíssima pena que estiguessin les seves darreres hores de vida sols” diu la Núria Guàrdia Milà, cap d’Infermeria de l’Hospital de Sant Pau i Santa Creu.
Acompanyant “confinat” a l’habitació
La responsable d’Infermeria de Sant Pau afirma que el contacte telefònic amb els familiars dels pacients és diari. Segons Núria Guàrdia, quan veuen que “ja no hi ha res a fer”, els avisen per si vol venir una persona a acomiadar-se’n. Des del centre hospitalari els recomanen que portin el que necessitin perquè “quan hi entren ja no en poden sortir”.
L’hospital els proporciona l’equip de protecció i el personal sanitari els ensenya com se l’han de posar i com fer-lo servir dins de l’habitació. També els porten el menjar i el que necessitin. Guàrdia assegura que l’acompanyament dura poc temps, perquè quan saben que un pacient de coronavirus “ja no remuntarà” el procés “és molt ràpid”. La cap d’Infermeria de Sant Pau afirma que han ofert aquest servei en una vintena de casos en les plantes de medicina interna.
A l’UCI, diu Guàrdia, “és una altra història”, perquè els pacients estan intubats o adormits i el que es fa es deixar entrar una persona propera “perquè se’n pugui acomiadar”. Les famílies, diu la Núria, “estan vivint situacions molt dramàtiques” i aquest servei pot ajudar a “alleujar la pena”. Aquí encara es permet, afegeix la Núria. A les residències geriàtriques, en canvi, els pacients “sí que han de morir sols”.
A banda de l’Hospital de Sant Pau, que va ser-ne un dels pioners, tots els hospitals, pavellons i hotels amb pacients terminals de la covid-19 han de permetre aquest acompanyament en virtut d’una instrucció de principis d’abril del Departament de Salut. L’0bjectiu, segons va anunciar el govern, és harmonitzar totes les accions de suport emocional en el context de la pandèmia per la covid-19 per tot el territori.
Videotrucades amb els familiars
Un altre servei que el govern inclou a tots els centres sanitaris catalans és el de fer videotrucades entre els pacients i les famílies. La Gemma Martínez, directora d’Infermeria de l’Hospital Clínic, assegura que en els casos que els familiars no puguin venir a acomiadar-se dels pacients terminals, faciliten la interacció a través de tauletes o mòbils. Martínez explica que una de les funcions de la professió és “acompanyar al final de la vida” i no volen perdre “la humanitat” que els caracteritza. Al Clínic han batejat aquest programa amb el nom d’ “Escurçant distàncies” i ja l’han fet servir unes 170 vegades. En tot moment, asseguren des de l’hospital, un educador, un treballador social i un psicòleg acompanyen el pacient. I quan ja ha mort, un coordinador fa d’enllaç entre la família i la funerària perquè volen que en tot moment “el tracte sigui humà”.
