compartir
L’Hospital Vall d’Hebron fa un pas endavant en el tractament de l’obesitat infantil. Dos anys després de posar en marxa una unitat específica per tractar l’excés de pes en els més petits, el centre sanitari incorpora l’activitat física com a part del tractament mèdic. “L’objectiu no és només perdre greix, sinó guanyar força, millorar la composició corporal i crear l’hàbit de moure’s”, apunta la fisioterapeuta Berta Canut.
Seguiment de prop de 400 infants i joves
La Unitat de Tractament de la Obesitat Infantil del Vall d’Hebron ha passat de rebre sis pacients nous a la setmana a atendre’n nou, i actualment visita 380 infants i adolescents. Segons el cap d’aquest servei, Eduard Mogas, a l’hospital arriben els casos més greus derivats de l’Atenció Primària o d’altres serveis hospitalaris. A més, els pacients que reben cada cop tenen edats més primerenques i una salut emocional fràgil. “L’acompanyament psicològic i el fet de no culpabilitzar és clau perquè se sentin millor i continuïn el tractament”, apunta el doctor Mogas.
Tot i que la pèrdua de pes rarament supera el 10 % dels pacients, fonts hospitalàries apunten que en molts casos s’aconsegueix frenar la progressió de la malaltia, un èxit en una patologia que altera el metabolisme i amb tendència a cronificar-se.
Fàrmacs i assajos clínics
Com a complement al canvi d’hàbits, en un 15 % dels casos el Vall d’Hebron utilitza el tractament farmacològic. En aquest sentit, la cap de la Secció d’Endocrinologia Pediàtria, Adreea Ciudin, apunta que “és important subratllar que el tractament farmacològic mai funciona per si sol, ha d’anar acompanyat de canvis d’estil de vida i de suport emocional”. El fàrmac, que no està finançat per la Seguretat Social, té un cost aproximat de 250 euros mensuals i només s’introdueix si la família hi està d’acord i pot assumir aquesta despesa.
També ha recordat que aquests tractaments estan aprovats des de fa poc temps i que l’experiència que se’n té encara és limitada. En aquesta línia, ha avisat que, malgrat que la primera impressió és positiva, caldrà veure com es tradueixen els resultats dels assajos clínics a la pràctica real. A més, tampoc es coneix la durada òptima de la teràpia.
L’obesitat, l’epidèmia del segle XXI
Considerada ja com una de les epidèmies del segle XXI en la població pediàtrica, l’obesitat afecta un 14 % dels nens i un 8 % de les nenes a Catalunya segons la darrera enquesta de salut. Aquesta malaltia, però, es distribueix de forma desigual en funció dels recursos econòmics familiars. A les zones més vulnerables, la prevalença de l’obesitat infantil pot ser fins a vuit vegades superior, a causa d’una combinació de factors, com ara una alimentació poc saludable i una vida sedentària.
