Investigadors del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) són els protagonistes d’un avenç científic per combatre els tumors. L’equip ha aconseguit, en una investigació amb ratolins, que la miniproteïna Omomyc mati la proteïna Myc, que afavoreix el creixement dels tumors del càncer i oculta la malaltia al sistema immunitari. Fins ara no s’havia trobat la manera d’atacar la Myc, ubicada al nucli de les cèl·lules, perquè es creia que eren inaccessibles i que, en cas de poder atacar el nucli, la cèl·lula quedaria molt malmesa. Malgrat tot l’estudi va permetre determinar en primera instància que quan es modificava la genètica dels animals es desactivava la Myc. I com que la modificació genètica no està permesa en persones, la investigació es va centrar en trobar una alternativa que ara arriba en forma de fàrmac de nom Omomyc.
Un fàrmac sense efectes secundaris
L’equip està liderat per la doctora Laura Soucek, investigadora d’ICREA i del Grup de Modelització de Teràpies Antitumorals en Ratolí del VHIO, que fa prop de 20 anys que intenta inhibir la proteïna que afavoreix desenvolupar tumors. En un estudi publicat a la revista ‘Science Translational Medicine’, s’apunta que el nou fàrmac pot utilitzar-se com una teràpia contra el càncer de pulmó no microcític, un subtipus més agressiu i mortal en dones i homes. La cerca s’ha centrat en aquest tipus de càncer perquè és el més mortífer del món amb 2 milions de víctimes. Per ara no s’han descrit ni efectes secundaris ni cap toxicitat. Segons Soucek, “la ingesta del fàrmac per via intranasal es tolera bé, redueix el grau del tumor i en bloqueja el creixement. A més es pot administrar per via sanguínia”.
En cas que superés les proves en humans, en un inici seria un tractament complementari als més agressius com la quimioteràpia. De fet, l’estudi ja ha demostrat que el fàrmac complementa els tractaments actuals amb èxit. A la llarga podria arribar a substituir del tot els tractaments actuals.
Tres fases d’estudi abans de la comercialització
A principis de 2020 començaran els assajos amb només 20 persones per valorar la toxicitat en els humans. En una segona fase l’any 2021 hi participarà un grup d’entre 50 i 70 persones per validar el funcionament perfecte del fàrmac. I finalment, en una tercera fase amb participació de milers de pacients i la implicació de les farmacèutiques. Si tot anés bé podria sortir al mercat el 2023.
En una entrevista al btvnotícies vespre Laura Soucek ha explicat tots els detalls de la descoberta.
