(ACN) Es disparen els diagnòstics de trastorns de conducta alimentària en noies menors de 12 anys d’ençà de la covid. “Probablement hem doblat el grup de pacients més joves”, assegura la coordinadora de la unitat de trastorns de conducta alimentària (TCA) juvenil de l’Hospital Clínic, la doctora Teia Plana. Els experts relacionen aquest increment de diagnòstics d’anorèxia i bulímia amb un augment de la “pressió estètica”, que, diuen, “té molt a veure” amb l’eclosió de les xarxes socials i amb l’accés precoç als telèfons mòbils entre els preadolescents.
Alguns trastorns comencen als 10 anys
La doctora Plana explica que abans era molt estrany que li arribessin pacients en edat prepuberal, de 10, 11 o 12 anys. Amb tot, no deixen de ser una minoria fins i tot dins del seu camp d’especialitat, que són els menors d’edat, en què “la freqüència més gran de debut” segueix rondant els 14 o 15 anys. Plana també reconeix que s’està treballant per “adaptar una mica els tractaments, individuals i en grup”, perquè la maduresa cerebral en aquestes edats no és igual que la de noies de 16 anys.
Al SETCA, un centre privat de Barcelona que atén persones amb TCA, han detectat el mateix. “Des de fa dos anys aquí ens estem trobant amb pacients de 12 anys que ja venen d’un recorregut clínic, per tant, que han començat el trastorn alimentari amb 10”, corrobora la seva responsable, Reyes Raspall.
L’edat dificulta les teràpies
Des de l’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB), la responsable del Servei d’Atenció a Famílies i Persones Afectades, Bàrbara Alcaide, reconeix que hi ha “més dificultat” per dur a terme una teràpia reflexiva amb aquestes pacients, però també afegeix que “són edats en què si s’atén ràpidament, tenen un bon pronòstic, es poden reconduir i tornar a la seva vida normal, ja que normalment no tenen una motxilla que pesi tant com en joves una mica més grans”.
La pressió estètica, la causa principal
La doctora Plana creu que no tot es pot atribuir a l’ombra de la covid, que va disparar exponencialment els casos de TCA. L’eclosió de les xarxes socials i l’accés prematur al telèfon mòbil apareixen com un altre gran factor. “Segur que té alguna cosa a veure amb el fet que, de cop, els nens a edats molt precoces estiguin amb totes aquestes xarxes temps i temps”, diu Plana, que creu que, mentre que en alguns aspectes (de diagnòstic i d’atenció pública) la situació millora, “hi ha altres coses que van en contra”, en referència a la “pressió estètica”, cada vegada més prematura. Des del SETCA, Reyes Raspall també creu que “hi ha un ús excessiu del TikTok com a buscador d’informació” i alerta de l’existència de continguts “amb conductes molt patològiques”, fins i tot “amb un punt d’exhibicionisme” del seu trastorn.
Demanen més recursos a la sanitat pública
Davant d’aquesta situació, l’ACAB assegura que el servei públic té “un problema per la quantitat de casos que es donen, que no pot absorbir amb una temporalitat òptima”. Recorden que, en aquest tipus de trastorns, “la simptomatologia va en augment de manera abrupta” si els pacients no s’atenen de pressa”.
