La implantació d’aquest sistema, anomenat S-ICD, i desenvolupat per Boston Scientific, és senzilla, ja que no requereix de l’ús de rajos X i tampoc no cal accedir al sistema vascular. L’aparell s’implanta al costat de l’estern, just a sota de la pell, i s’activa quan detecta ritmes cardíacs accelerats i desorganitzats provocats per arítmies ventriculars. En aquesta situació, que pot provocar una aturada cardíaca sobtada, el desfibril·lador provoca una descàrrega de 80 jouls per restablir el ritme normal del cor.
Tot i que encara està en una fase inicial de desenvolupament, ja s’han implantat uns 2.000 aparells amb el sistema S-ICD arreu del món, i són una alternativa per aquelles persones que, fins ara, no podien implantar-se un desfibril·lador perquè tenien un alt risc d’infecció vascular. A l’Estat espanyol ja s’ha implantat a Navarra, Madrid, Toledo, Las Palmas i Tenerife.
La primera operació d’aquestes característiques a Catalunya l’han fet els cirurgians del Servei d’Arítmies de l’Hospital Clínic, dirigit pel doctor Lluís Mont, a un jove, de risc, que tenia implantat un desfibril·lador que s’ha hagut de retirar per infecció. Actualment, l’Hospital Clínic implanta uns 200 desfibril·ladors l’any.
