Fa 10 anys que a l’Escola Sant Ramon Nonat van crear un petit hort. La idea era que el cuidessin els alumnes de parvulari amb l’ajuda de l’avi d’algun d’ells. L’objectiu era vincular les famílies amb el projecte. Va ser llavors quan l’Alberto Ortega va començar a anar setmanalment a l’escola a ajudar la seva neta i els seus companys, que llavors tenien cinc anys.

Des d’aquell any,  l’Alberto ha seguit anant a l’hort de l’escola un cop a la setmana tot i que ara la seva neta ja no se’n fa càrrec. A més d’ajudar-los a cuidar-se’n, també els explica d’on surt cada planta i com se n’ha de tenir  cura. Els ensenya, per exemple, com són les llavors d’on en sortiran melons i els explica com cal plantar-les perquè creixin.

Creació de vincles

Els petits aprenen i per ell, diu, també és una satisfacció veure com reaccionen amb els canvis que van experimentant les plantes en créixer. “Veure la il·lusió dels nens a mi també em fa moltíssima il·lusió”, comenta. La mestra dels infants també els acompanya a les tasques de l’hort i explica que es genera un vincle molt important entre els petits i l’avi que els acompanya cada setmana. “L’estan esperant”, assegura.

I després, a menjar!

Cada curs poden fer dues collites. Ara tot just acaben de plantar les hortalisses d’hivern – pastanagues, enciams i coliflors – i el dia que es poden collir, les recullen per menjar-se-les. Sempre que es pot se les mengen crues a la mateixa classe. A l’estiu, tot i que també arriben a tastar algunes hortalisses, moltes maduren quan els nens ja estan de vacances. Llavors és l’Alberto qui s’encarrega de collir-les perquè no es malbaratin.