Hores, nervis i sense “smartphone”: així es va informar del Carmel fa 20 anys

Tres periodistes que van informar fa 20 anys de l’esvoranc del Carmel han rememorat al betevé directe com van viure els primers dies de la crisi al barri. La periodista de betevé Sílvia Carbonell en va informar diàriament durant un mes seguit i explica: “Sabia que aquest fet marcaria la història de la ciutat, sentia l’adrenalina de ser allà sobre el terreny i d’haver d’explicar-ho tot molt bé sense deixar cap detall. Van ser dies molt intensos i de moltes hores de treball“.

Marta Pigem treballava aleshores a Ràdio Barcelona i li van dir que s’havia produït un esfondrament d’un garatge. La periodista recorda que la va sorprendre arribar al Carmel i que una part del barri estigués acordonada: “No em quadrava amb el que m’havien dit”.

“Vaig caminar pel carrer de Sigüenza i vaig trobar veïns en pijama, en bata, amb sabatilles, i em van dir que havien sortit corrents de casa sense agafar res“. Marta Pigem explica que l’alcalde, Joan Clos, va atendre els mitjans i “va ser el primer que ens va informar que hi havia un despreniment interior de les obres de l’L5 i que s’havien desallotjat 80 edificis“.

Hores al Boca Nord

La periodista Blanca Cia va cobrir la notícia per a El País i va estar molt dies al Carmel, especialment al Centre Cívic Boca Nord, que es va convertir en el gabinet de crisi. Ella recorda “que les reunions entre els afectats i els regidors de l’Ajuntament eren molt tenses, estava tot molt calent i la gent estava molt nerviosa“. Una de les mesures que li van cridar l’atenció va ser que “les primeres ajudes eren diners en efectiu, perquè la gent havia sortit sense res de casa i tenia moltes necessitats”.

Fernando González, el primer portaveu

Sílvia Carbonell agraeix la figura de Fernando González, president de l’AV el Carmel en aquell període i que es va convertir en el portaveu de les famílies afectades des del primer dia. La periodista explica que “el Fernando es va convertir en la persona de contacte, li trucava gairebé cada dia per saber com evolucionava tot i sempre estava disponible, em va ajudar moltíssim“. Marta Pigem coincideix a dir que “Fernando González ens va atendre moltíssimes vegades” i destaca que “se sabia els noms de tots els periodistes”.

Sense smartphone

Sobre la dificultat de treballar diàriament sobre el terreny, Marta Pigem precisa que “costava molt interpretar què estava passant, sobretot els primers dies, perquè havies de cobrir un perímetre tancat que era molt gran”. A més, a diferència d’ara, la periodista recorda que “en aquella època, anaves amb un telèfon mòbil simple, no existia l’smartphone actual per treballar“.