El veí de Sants-Badal que es va treure la vida quan l’anaven a desnonar es deia Segundo, tenia 58 anys i era usuari de Càritas de Barcelona. Aquest dilluns s’enfrontava a la primera ordre de llançament a porta després d’uns anys en què, tot i rebre una prestació econòmica, no podia pagar el lloguer del pis on vivia sol. Per a l’entitat, no és un cas aïllat: és el reflex del patiment de moltes famílies a qui les despeses de l’habitatge els ofeguen.
“Representa la punta d’un iceberg. És el nostre fracàs com a societat: no garantir un dret fonamental com és l’habitatge”, relata Eduard Sala, responsable de l’Àrea Social de Càritas. Des del febrer del 2020, el Segundo buscava una oportunitat laboral: va presentar-se a vuit ofertes de feina diferents però no en va sortir cap. Segons les últimes dades de la diòcesi de Barcelona, el 67 % dels atesos no té un habitatge digne.
“No és un suïcidi, és un assassinat del sistema”
Qui també assenyala la crisi que fa anys que s’arrossega és la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). Reclama a les administracions i, en especial, al govern de l’Estat, que blindi d’una vegada per totes les famílies vulnerables i erradiqui la xacra dels llançaments. “Aquesta mort es podria haver evitat, per això diem que és un assassinat del sistema“, diu Lucía Delgado, portaveu del col·lectiu.
Delgado afegeix que “casos com aquest demostren la situació límit a la qual hem arribat”. “És una emergència crònica i no s’ha volgut aturar-la mai, tan sols s’han buscat solucions momentànies”, recalca. De fet, el moviment per l’habitatge alerta que, si tot continua com fins ara, a partir del 9 d’agost, quan acaba la moratòria de l’Estat, hi haurà una allau de desnonaments: han calculat que se’n programaran 26.000 només a Catalunya.
Els fets van passar aquest dilluns al barri de Sants-Badal, quan el Segundo es va treure la vida en el moment en què l’anaven a desnonar. La comitiva judicial va trucar a la porta al costat dels serveis d’habitatge municipals i, després d’obrir-los, va llançar-se pel celobert de l’edifici, al número 15 del carrer de Bacardí. L’Ajuntament responsabilitza el jutge del succés i, mentrestant, la justícia afirma que faltaven documents per aturar el desnonament.
