L’escriptora i historiadora de l’art Maria Garganté serà l’encarregada de pronunciar, la tarda del 14 d’agost des del balcó de la plaça de la Vila, el pregó d’inici de la Festa Major de Gràcia 2025, que se celebrarà, com cada any, del 15 al 21 d’agost.
Garganté, nascuda a Sanaüja el 1975, a la província de Lleida, ha estat escollida pel districte i per la Fundació Festa Major de Gràcia com a pregonera per haver contribuït a valorar les festes populars, molt especialment en el seu llibre Santificaràs les festes, un assaig breu, inclòs dins la col·lecció Deu manaments, que signen diversos autors.
Professora amb influència dins l’àmbit cultural
Formada en Història de l’Art, Estudis de Gènere i Antropologia, Garganté és professora titular d’Història de l’Art a la Universitat Autònoma de Barcelona i professora en grau extraordinari a la Facultat Antoni Gaudí (Ateneu Universitari Sant Pacià).
La seva recerca se centra en l’art i l’arquitectura del barroc a Catalunya, amb especial atenció a les manifestacions festives i la religiositat popular. També ha aprofundit en el barroc colonial i en la relació entre art i gènere, amb una mirada crítica i interdisciplinària.
Una festa per crear comunitat
L’escriptora explica que el primer contacte que té amb les festes de Gràcia és quan arriba a Barcelona a estudiar i assegura que el que més la va meravellar va ser la manera que el veïnat tenia de fer els guarniments dels carrers. “És una expressió de cooperació i de comunitat. I, en els temps que corren, fer comunitat és el més revolucionari”, reconeix Garganté.
“Veure els carrers guarnits de Gràcia em trasllada a referències més antigues, concretament a l’època del barroc, on els carrers també es decoraven amb motiu de festivitats extraordinàries fetes per determinats gremis o corporacions”, explica la historiadora de l’art.
Obra destacada
El text de Santificaràs les festes convida a repensar el calendari festiu, la ritualitat, la memòria col·lectiva i les desigualtats de gènere que sovint s’amaguen darrere la celebració. El llibre també destaca com festa ha estat, sovint, instrumentalitzada pel poder, però també com pot esdevenir un espai de resistència i de comunitat.
Entre les seves publicacions més rellevants destaquen Arquitectura religiosa del segle XVIII a la Segarra i l’Urgell (2006), Festa, arquitectura i devoció a la Catalunya del Barroc (2011), Santuaris, ermites i capelles a l’època del barroc (2017) i Santificaràs les festes (Fragmenta, 2023), dins la col·lecció “Deu Manaments”.
