Ha viscut més de dos anys a Barcelona i aquesta nit emprèn viatge per començar nova vida a Gal·les, una etapa, segurament més tranquil·la i plàcida que la que va tenir els primers mesos de vida: la Guàrdia Urbana se'l va trobar a la vora del riu Besòs abandonat i greument ferit després de ser atropellat. MIREIA PARÉS, veterinària del CAACB "Tenia una fractura a la vértebra, es va decidir operar-lo per veure si es podia recuperar la seva mobilitat, va millorar però és incapaç d'aguantar-se de peu." La força de viure d'en Brownie i el seu caràcter agraït l'han convertit en un gos estimadíssim pel mateix personal del centre d'acollida d'animals i adorat pels centenars de voluntaris. De fet, són aquests darrers qui, en el seu moment, van recollir diners per pagar-li la cadira de rodes i qui ara han mogut cel i terra per trobar-li un lloc on viure. ALEXANDRA CEBAMANOS, voluntària del CAACB "És un gosset increíble, amb tot el què ha passat, sempre té un somriure caní" Des de l'Ajuntament celebren iniciatives com aquesta, però lamenten que encara avui s'abandonin molts animals. JORDI MARTÍ, regidor de presidència "Aquí el què fem és no solament tractar-los bé i difondre la seva assistència perquè els adoptin, sinó també fer campanyes i participar a les festes majors i populars per portar gosso i gats als barris perquè la gent els pugui veure i se'n pugui enamorar." El Brownie encara no sap que a partir de demà ja no passejarà per aquí, però sí que ha notat que alguna cosa passa pels adéus de professionals, voluntaris i els mateixos gossos, prop de 180 que, encara avui, no han trobat ningú que els aculli.
Va arribar al Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona el 21 de març de 2012, quan tenia tan sols sis mesos. Estava desnodrit i amb ferides. Tenia una fractura a la columna. Es va decidir operar-lo per veure si podia recuperar la mobilitat, però no es va aconseguir. Va ser llavors quan es va optar per comprar-li una cadira de rodes que costava 600 euros i que van finançar internament els voluntaris del centre. De fet, també són ells els que han aconseguit, dos anys després de la seva arribada al centre, trobar-li una família d’acollida a Gal·les, la Gran Bretanya.
La força de viure i el caràcter agraït d’en Brownie l’han convertit en un gos estimadíssim pel mateix personal del Centre d’Acollida d’Animals de Companyia i adorat pels centenars de voluntaris. El Brownie no és un més, la seva història i el seu afecte l’han convertit en un animal especial.
Per això aquest diumenge la barreja d’emocions pel seu comiat es feia palesa: l’alegria d’haver-li trobat casa (saben que li espera una etapa millor, amb una mestressa que li dedicarà l’atenció i afecte que necessita) i la tristesa dels comiats perquè, diuen, també deixarà un buit al centre. Viatja aquest dilluns a la matinada cap a Gal·les i ho farà en una furgoneta acompanyat, entre d’altres, per qui ha estat la seva veterinària des que va arribar al CAACB.
Des de l’Ajuntament celebren iniciatives com aquesta, però lamenten que encara avui s’abandonin tants animals: ara mateix n’hi ha prop de 180 al Centre d’Acollida. La bona nova és, però, que s’ha incrementat el nombre d’adopcions.
