Les glaceres són el millor indicador del canvi climàtic pel fet de no tenir cap mecanisme de defensa o adaptació a l’increment de les temperatures. Jordi Camins, observador i expert en glaciologia, pren el pols a les glaceres pirinenques des de l’any 1982. Per fer-ho utilitza la fotografia comparativa, per tal d’enregistrar les variacions de gruix i llargària d’aquestes grans estructures glaçades. Ha explicat a ‘El matí de Barcelona’ que quan va iniciar les seves observacions, a principis dels anys vuitanta, al Pirineu hi havia un total de 93 aparells glacials, entre glaceres i congestes de gel. Actualment només se’n conserven 54; se’n han extingit el 42 %.

Recentment, sobretot des de 2003, les glaceres més grans perden entre 15 i 20 metres de longitud cada any i uns 2,5 metres de gruix. Actualment les glaceres més notables tenen uns 40 m de gruix. L’expert ha explicat que si es mantenen les condicions climàtiques actuals, d’aquí a uns 25 anys no hi haurà cap glacera activa al Pirineu, és a dir, ja no tindran moviment de gel. Les restes del gel glacial podran perdurar encara uns 10 anys més, de manera que es calcula que l’any 2050 l’extinció serà total.

La fusió de les glaceres pirinenques és irreversible, si no és que en un futur proper hi hagi un canvi climàtic substancial. L’ésser humà és el responsable d’accelerar l’escalfament al planeta, tot i que el glaciòleg ha insistit en el fet que hi ha també unes causes naturals: actualment ens trobem a la part càlida d’un cicle glacial -ens estem escalfant des de la darrera glaciació que va finalitzar ara fa 18.000 anys-, i  també ens estem recuperant de la ‘petita edat de gel’, un període fred relativament recent que es va esdevenir a causa d’una disminució de l’activitat solar.

Com a nota positiva, l’expert ha apuntat que el gel recula ràpidament ara mateix, però que també es podria formar en el futur a la mateixa velocitat, i que el cas el Pirineu és únic. La fusió de les nostres glaceres està aportant moltes dades científiques i desperta l’interès de la comunitat científica a tot el món.

A continuació podeu escoltar l’entrevista sencera realitzada a Jordi Camins a ‘El matí de Barcelona’: