“Hi ha una realitat social inqüestionable que és que les tècniques de reproducció assistida han fet que el concepte de maternitat hagi canviat de manera radical els darrers 25 anys.” Són paraules del cap Obstetrícia, Ginecologia i Reproducció de l’Institut Universitari Dexeus, Pere Barri, que no nega la complexitat de la gestació subrogada, però assegura que cal abordar el debat sobre una pràctica a través de la qual neixen cada any uns 20.000 infants al món, segons  l’ONG International Social Service (ISS),

Per això, la Fundació Dexeus Salut de la Dona i la Universitat Autònoma de Barcelona ha organitzat aquest dijous una jornada que vol promoure el debat social i polític al voltant d’una opció que, a Espanya, no està legalitzada i que, per tirar-la endavant, cal acudir a altres països. Només així es pot accedir a tenir fills amb la maternitat subrogada, malgrat que els experts recorden que, en aquests casos,  sempre cal tornar a Espanya amb una sentència judicial que digui que el nadó és fill dels pares anomenats d'”intenció”, perquè, en cas contrari, en arribar aquí la cosa es complica. “Qui es troba en aquesta situació ho té més complicat però no impossible”, explica Esther Farnós, professora de dret civil de la UAB, “perquè el que és pare biològic del nen, el que ha aportat el seu esperma, pot reclamar la filiació davant d’un tribunal espanyol, mitjançant una prova d’ADN en què es demostrarà que és el pare de la criatura, i la seva parella pot, després, adoptar el fill de l’altre”.

Al marge d’aspectes legals, en la jornada s’ha volgut debatre, fins i tot, sobre la possibilitat que algú pugui arribar a fer de la maternitat subrogada quelcom similar a una feina. En aquest sentit, la doctora en psicologia social, Bea San Román, ha posat sobre la taula que ja hi ha feines que suposen una implicació emocional: “Pots treballar de cangur d’un bebè i segurament l’estimaràs i crearàs vincles afectius amb ell, oi? I també en cobraràs uns diners.”

En la jornada també han participat famílies que han tingut fills per aquesta via. I un d’aquests nadons que ja té 18 anys, l’Ignacio, és taxatiu alhora de parlar de la qüestió: “M’ho van explicar quan era petit i no m’ha afectat mai. Ella és la meva mare biològica, la mare que m’ha criat. No veig diferències amb la resta del món.”