Gentrificació a la Dreta de l’Eixample: “Es ven el luxe com una experiència”

El 1970 hi havia més de 71.000 habitants a la Dreta de l’Eixample. L’any passat, s’havien reduït a 44.000, però el barri té, en canvi, uns 33.000 llits turístics i de luxe. Són dades de l’Associació de Veïns i Veïnes, que recull dades des del 2016 per demostrar la gentrificació que viu la zona.

L’habitatge DE luxe o l’habitatge ÉS un luxe és una anàlisi social, a través d’entrevistes als veïns, dels efectes que està produint la presència de grans inversors immobiliaris a la Dreta de l’Eixample. Montse Simó Solsona i Cristina López Villanueva, professores del Departament de Sociologia de la UB i autores de l’estudi, han passat pel betevé directe, on han confirmat que les experiències que estan recopilant reforcen les dades del veïnat. Ana Belén Cano i Karla Berrens són les altres dues autores d’una recerca que van presentar dilluns al primer Congrés Internacional d’Habitatge i Ciutat.

Més enllà de parlar amb els veïns, les investigadores han analitzat els anuncis dels portals immobiliaris i han notat que “es ven el luxe com una experiència”. És a dir, més enllà de “viure en un edifici catalogat, modernista”, també es ven “el barri”. El procés més habitual és aquest: una societat immobiliària, del tipus que sigui, adquireix un edifici. A partir d’aquest moment, no renova cap contracte de lloguer als veïns que hi viuen i, a poc a poc, reforma de dalt a baix els pisos que queden buits. Un cop la finca està buida, els pisos es venen, normalment a persones estrangeres, per un preu molt superior al que haurien tingut abans.

Els efectes en la salut del veïnat

El procés de substitució poblacional i de pèrdua d’habitatges destinats als veïns, té efectes en la salut de les persones entrevistades: “El fet de viure permanentment angoixat fa que se’n ressenti la salut física i mental“, diu López Villanueva. A més, apunta que en algunes entrevistes “sí que han expressat alguns casos de malaltia derivats d’aquesta tensió i neguit”.

Un model reversible?

Amb el canvi d’habitants, canvien les necessitats i, per tant, el comerç. Això fa que les persones “que hi viuen de tota la vida”, es vegin “mancades d’una sèrie d’equipaments bàsics”. L’atractiu de la ciutat fa que hi hagi un turisme d’alt poder adquisitiu que provoca que “moltes persones que els agradaria viure al barri no s’ho poden permetre”, sentencien.

Sobre el paper de les administracions, ho tenen clar: “Cal que dissenyin unes polítiques públiques adequades” que serveixin per “repensar quin model de ciutat volem”.