La regidora de Salut, Gemma Tarafa, ha reclamat al Departament de Salut més implicació per abordar les drogodependències i el problema de les persones consumidores al carrer. “El problema és de país, no de ciutat. Barcelona no pot abordar-ho en solitari”, ha sentenciat. En aquest sentit, ha subratllat l’esforç que creu que s’està fent amb dades. Tarafa ha recordat que la ciutat té 10 sales de consum supervisat, mentre que només n’hi ha quatre a la resta de tot Catalunya: “Això no és una distribució de país ni tampoc un acompanyament de país”, ha lamentat.
Tarafa ho ha dit després de la reunió de la Junta Local de Seguretat de Ciutat Vella, en què s’ha tractat el fenomen del narcotràfic en aquest districte, i en particular al Raval. El govern municipal afirma que la qüestió requereix una doble resposta: policial i social. En aquest darrer àmbit, la regidora de Salut ha reivindicat la feina que s’està fent a la ciutat i ha exigit al Departament de Salut de la Generalitat que treballi en la mateixa línia. “No reduirem els serveis, el que demanem és que la Generalitat faci el mateix a l’àrea metropolitana i el conjunt de Catalunya“, ha remarcat.
Hi ha 10 sales de consum supervisat a Barcelona i quatre a la resta de Catalunya: dues a l’àrea metropolitana, una a Lleida i una altra a Constantí. La ciutat té un centre d’atenció per a persones sense llar amb addicions i a Catalunya no n’hi ha cap”
Segons la responsable de la Regidoria de Salut, Barcelona ha crescut en equipaments d’atenció i també ha potenciat la presència d’educadors de carrer, que ara es reforçarà amb un augment del 35 % a Ciutat Vella. Aquests professionals són els que acompanyen a les persones amb addiccions que consumeixen al carrer a les sales de consum supervisat.
47.000 xeringues al carrer en un any
Els veïns i entitats del Raval ja fa dies que alerten que el problema de la droga i el consum al carrer s’ha accentuat al barri. Per això, la regidora ha volgut llançar un “missatge d’empatia als veïns i les seves angoixes i inquietuds”, ha assegurat. “Som conscients de la situació”, ha reconegut.
Tarafa ha explicat que l’Agència de Salut Pública de Barcelona té dos indicadors per determinar el consum de drogues que es fa al carrer: un és el nombre de xeringues que es recullen i, l’altre, el total d’entrades a les sales de consum supervisat.
També ha detallat que les xifres són similars a les de l’època prepandèmia. En concret, el 2019 es van recollir un total de 47.000 xeringues al carrer, mentre que el 2005, la dada es va enfilar fins a les 118.000 xeringues. La regidora ha reconegut també que el 85 % es recullen a Ciutat Vella.
La regidora de Salut ha assenyalat l’origen del consum de drogues al carrer: “Si tenim consum és perquè hi ha xarxes de distribució de drogues o punts de venda molt a prop”, ha afirmat. Per això, des del govern municipal s’ha insistit en reclamar també més implicació del Departament d’Interior a Ciutat Vella i més efectius dels Mossos.
