El que més recorden és l’època en què la presó estava massificada i hi havia uns 2.100 interns. “A la tercera galeria hi havia 500 interns; al pati, 500 més i només amb dos funcionaris”, recorden. La més veterana de les tres fa 17 anys que hi treballa i en destaca especialment l’olor. “És una olor característica, no existeix a cap presó. Olor de persona, olor de tot”, explica. Recorda especialment el recompte de les cel·les, ja que en obrir hi trobava entre sis o set interns, una situació que encara era més complicada en èpoques d’estiu, quan feia més calor.
“Ser funcionari de presó és una feina dura, veus baralles, gent que s’autolesiona”, explica una d’elles que ha estat bona part dels anys a la unitat de psiquiatria i infermeria. Remarca que el més important és anticipar-se a les baralles per evitar-les i fer pedagogia entre els interns. “Era gent que venien de famílies desestructurades i potser una simple cua de l’economat no sabien guardar-la i ho resolien amb violència”, relaten. En aquest sentit, destaquen la solidaritat i camaraderia entre els funcionaris de la Model.
Admeten que la presó està obsoleta. “Fa 20 anys nosaltres ja ho dèiem. Per això no hem estat mai en desacord amb el fet que es tanqui la Model, estem en desacord amb la manera com ho han fet els polítics”. “Sempre es va dir que es tancava i hi estem d’acord, però que marxàvem a la Zona Franca”, expliquen.
