Més oferta de cursos —i de places—, més prestigi i una connexió ràpida amb el mercat laboral. Són les raons que expliquen per què cada vegada hi ha més joves que, després de l’etapa obligatòria, opten per la formació professional. Aquest dilluns comencen el curs i, en els últims cinc anys, segons dades a les quals ha pogut accedir betevé, la xifra ha crescut gairebé un 38 %: un 41 % als graus mitjans i un 27 % als superiors. Enguany hi ha matriculats 10.452 alumnes als 34 centres públics de la ciutat, 5.527 de grau superior i 4.925 de grau mitjà, quan fa cinc anys, la xifra era de 7.578.
Ara bé, des del Consorci d’Educació de Barcelona puntualitzen que s’ha de tenir present que el nombre d’alumnes que ha de decidir si fer batxillerat o FP, és a dir, que es troba en el pas de l’etapa secundària a la postobligatòria, és més alt que mai. Tot i això, no es poden ignorar les xifres, que demostren que l’interès en l’FP creix a passos de gegant.
La meitat de joves troba feina pocs mesos després
Segons Núria Vallduriola, directora d’ensenyaments postobligatoris del Consorci d’Educació de Barcelona, era important diversificar l’oferta d’FP perquè cada vegada hi havia més alumnes amb un nivell elevat d’estudis, “però es necessitava allò que aixeca el país”, és a dir, personal qualificat —amb experiència— que pogués entrar ràpidament al mercat laboral: “El que necessitem és que la ciutat pugui obrir les seves persianes”. En això coincideix Elena Sintes, de la fundació Equitat.org, antiga Fundació Bofill: “Teníem un dèficit important“.
Sintes detalla que pràcticament la meitat dels joves que han estudiat FP troba un lloc de treball pocs mesos després d’haver-se graduat.
Abans, una opció de segona
El fet que els joves trobin feina ràpidament i que l’oferta de cicles hagi crescut —hi ha al voltant de 160 titulacions diferents— ha transformat el prestigi que, anteriorment, es donava a la formació més academicista, és a dir, al batxillerat. Sintes ho explica d’aquesta manera: “Abans hi havia una certa relació entre l’alumnat amb millors notes i el batxillerat, i aquells a qui no els agradava estudiar anaven cap a l’FP“. Això, diu, ja comença a canviar.
Una peça clau per evitar que es deixin els estudis
Tot plegat converteix aquesta aposta en una peça clau per evitar que els alumnes deixin els estudis postobligatoris. “El fet que a Catalunya i a Espanya el nivell d’abandonament escolar fos tan alt tenia a veure amb el fet que no hi havia una oferta prou rica, diversa i àmplia”, insisteix Sintes. Vallduriola hi coincideix, però afegeix una altra figura determinant en aquest procés. Ara també hi ha orientadors professionals en les etapes postobligatòries, no només a l’ESO. L’objectiu és que amb l’acompanyament també s’eviti que els alumnes desisteixin d’estudiar.
Els orientadors, de fet, s’han hagut de reinventar i continuar formant-se, per “ajudar a triar allò que és millor per a la trajectòria de cada alumne amb independència de si és més acadèmica o més professionalitzadora”, diu Sintes.
S’ha avançat molt en aquest àmbit, però encara queda camí. “La tendència no pot retrocedir“, afirma la portaveu de la fundació Equitat.org. Des del Consorci confien que així sigui, però puntualitzen que el cas de Barcelona és diferent i que ja hi ha molta qualitat de cicles: “El fet que els instituts de formació professional se situïn allà on passen les coses pot fer que la formació sigui encara més excel·lent”.
A Catalunya, record de matriculats a l’FP
El territori català també nota l’increment d’interès per la formació professional i el curs ha començat amb 76.574 alumnes de 1r curs participants en el procés de preinscripció i matriculats als diferents cicles; fet que suposa 5.400 més que fa un any. D’aquest total, 43.396 corresponen a cicles de grau mitjà i 33.178 a cicles de grau superior. Enguany més de dos terços de l’alumnat ha obtingut la primera opció sol·licitada i encara queden places vacants a disposició dels interessats que es poden consultar en els mapes de grau mitjà i grau superior. Aquest curs 2026-2027 els tres cicles formatius de grau mitjà més demanats són: cures auxiliars d’infermeria, gestió administrativa, sistemes microinformàtics i xarxes. Pel que fa el grau superior, els que tenen més demanda són: administració i finances, educació infantil i integració social.
