Les defenses han al·legat indefensió perquè només feia 24 hores que havien rebut la citació, un temps que diuen que els resulta insuficient per preparar la defensa, tenint en compte el volum de la querella, de més de 100 pàgines, que es va interposar aquest dilluns. Posant-los sota vigilància policial, el Suprem vol garantir que dijous 9 de novembre tornin a presentar-se a declarar per presumptes delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics. El magistrat, Pablo Llarena, els investiga per haver permès el debat i votació de la declaració d’independència, el 27 d’octubre.
L’ajornament de les declaracions s’ha decidit després que tots sis ja haguessin arribat al Tribunal Suprem. Hi han arribat junts, a peu, l’exvicepresident de la Mesa Lluís Maria Corominas; el qui ocupa el càrrec actualment, Lluís Guinó i Subirós; la secretària primera, Anna Simó; la secretària quarta, Ramona Barrufet, i el secretari tercer, Joan Josep Nuet. Nuet, de Catalunya Sí que es Pot, és l’únic citat que no formava part de la llista de Junts pel Sí. Després hi ha acudit Carme Forcadell, que ha accedit en cotxe fins a la porta, on s’ha trobat amb el seu advocat.
A l’exterior del Suprem, hi han acudit representants dels partits, com Josep Lluís Cleries, del PDeCAT, Marta Rovira, Sergi Sabrià i Joan Tardà, d’ERC, i Xavier Domènech, de Catalunya en Comú. També desenes de persones, que han aclamat els membres de la Mesa.
Tots sis són investigats pel Tribunal Suprem perquè, després de l’aplicació del 155 i la dissolució del Parlament, formen part de la Diputació Permanent i, per tant, continuen tenint la condició d’aforats. El magistrat, Pablo Llarena, els ha fet comparèixer només quatre dies després que la querella de la fiscalia fos admesa a tràmit.
El Tribunal Suprem remarca en la interlocutòria d’admissió a tràmit que al llarg de la instrucció s’haurà d’aclarir si, en comptes d’acusar-los d’un delicte de rebel·lió, s’atribueix als membres de la Mesa “conspiració per a la rebel·lió“. Es donaria aquest cas si es conclogués, diu, que “els conspiradors” no van superar “la fase pròpiament preparatòria”.
En els seu escrit, el Suprem també recull part del relat de la fiscalia, que fa referència a “una estratègia concertada dirigida a declarar la independència, que hauria tingut com a protagonistes autoritats governamentals, parlamentàries i de moviments socials ideològicament afins, cadascun dels quals hauria contribuït a aquest objectiu des de l’espai funcional que li és propi”.
La Fiscalia General de l’Estat remunta els fets fins al 9 de novembre del 2015, quan el Parlament va aprovar la resolució sobre l’inici del procés. A partir d’aquí, recull tots els actes de la cambra catalana vinculats amb la independència, així com també els recursos que s’hi han presentat al Tribunal Constitucional, els processos judicials que s’han obert i la mobilització ciutadana que se n’ha derivat. En aquest sentit, fa referència, per exemple, a les mobilitzacions de protesta contra el judici a Mas, Ortega i Rigau per la consulta del 9 de novembre del 2014 i a les concentracions del 20 de setembre contra la macrooperació de la Guàrdia Civil, que va acabar amb 14 detinguts.
