(ACN/Redacció) La fiscalia ha rebaixat substancialment la sol·licitud de penes per a una trama de corrupció urbanística de pisos turístics al districte de Ciutat Vella de Barcelona. El ministeri públic ha retirat l’acusació contra tres de les persones encausades i ha pactat la reducció de penes amb 15 processats més. Els altres cinc acusats no han acceptat el pacte. Es tracta d’una xarxa que facilitava llicències irregulars per a apartaments turístics del districte a canvi de suborns.

Un dels principals investigats, un enginyer que feia d’intermediari entre propietaris de pisos i funcionaris d’urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, ha acceptat 4 anys i 3 mesos de presó. L’aleshores cap dels Serveis Tècnics de Ciutat Vella ha acceptat 2 anys i 7 mesos, a més de multes i inhabilitació per delictes com prevaricació, suborn, falsedat documental i amenaces.

Una investigació de més d’una dècada

El macrojudici contra 23 encausats ha arrencat aquest dijous a l’auditori de la Ciutat de la Justícia, ja que no hi ha cap sala prou gran a l’Audiència de Barcelona, on teòricament s’hauria de celebrar, i havia de durar diverses setmanes. La investigació va arrencar el 2009 i ha viscut moltes vicissituds. Això ha provocat que el ministeri públic i la majoria de defenses hagin pactat una reducció de penes. A més, la majoria de delictes no superen els dos anys de presó i això podria obrir la porta a suspendre l’ingrés en un centre penitenciari, cosa que decidirà el tribunal posteriorment.

Dels cinc encausats que no accepten el pacte, hi ha tres funcionaris interins de l’Ajuntament de Barcelona, el propietari d’un pis i l’exassessora jurídica d’urbanisme a Ciutat Vella. La Fiscalia Anticorrupció sol·licitava inicialment penes que oscil·len entre l’any i mig i els 18 anys de presó per a 23 persones, entre les quals hi havia vuit funcionaris municipals, a més de propietaris d’habitatges. L’acusació pública atribuïa als encausats delictes de suborn, prevaricació urbanística, falsedat documental, amenaces i infidelitat en la custòdia de documents.

L’Ajuntament de Barcelona demana protegir millor els funcionaris que destapen casos de corrupció

Corrupció i amenaces a Itzíar González

Els principals acusats són Heliodoro Lozano, que durant vuit anys va ser cap de Serveis Tècnics de Ciutat Vella i que després va ser traslladat a Nou Barris; l’empleada pública i exassessora jurídica Elena Ariza i l’enginyer Joaquim Quílez. Per als dos primers la fiscalia reclamava 11 anys i mig mesos de presó, mentre que per al tercer demanava 18 anys i mig perquè li imputaven, a més, delictes d’amenaces a l’exregidora Itzíar González. A cinc funcionaris més se’ls demanava cinc anys de presó i a una sisena, un any i mig, per prevaricació; més inhabilitació per a tothom. Els propietaris d’habitatges s’enfrontaven, fins aquest dijous, a penes de fins a cinc anys de presó per prevaricació i suborn.

Cap al mes de juny del 2007 es va produir un canvi a la regidoria de Ciutat Vella, amb l’entrada d’Itziar González i la gerent Mercè Massa. Totes dues, segons el fiscal, van adoptar una sèrie de mesures per posar fi a determinades males praxis. Tot plegat va causar “situacions de tensió” derivades de les decisions a adoptar en relació amb expedients de les llicències de pisos turístics. Arran d’això, segons l’acusació, Joaquim Quílez i la seva companya sentimental van prendre la decisió d’acovardir una arquitecta municipal, la regidora i la gerent, a qui els van remetre cartes amenaçadores.

El Suprem tomba l’ordre que impedia Airbnb publicar anuncis de pisos turístics il·legals

El cas va ser descobert arran d’un altre procés per corrupció de funcionaris públics en relació amb dos macroprostíbuls de Castelldefels, Saratoga i Riviera, en el qual estava imputat Quílez. Als escorcolls fets al seu domicili i al seu despatx professional es va trobar un full manuscrit amb una llista d’adreces, noms i locals i, al costat, xifres en euros que podrien correspondre a deutes i pagaments que havien de fer els clients a l’enginyer amb motiu d’obres o llicències.

La regulació dels pisos turístics a Ciutat Vella

Per tal d’abordar la problemàtica existent a Ciutat Vella per la proliferació de pisos turístics, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el juny del 2005 un pla especial per establir-ne una regulació. El consistori va prohibir l’obertura de nous apartaments d’aquesta mena, permetent, però, que aquells habitatges on es desenvolupés aquesta activitat poguessin continuar fent-ho sempre que prèviament obtinguessin una llicència municipal urbanística de canvi d’ús. Per obtenir-la, s’havien de complir uns requisits.

Com que a finals de desembre del 2006 van ser presentades davant de l’ajuntament de la capital catalana 675 sol·licituds per obtenir aquesta autorització, el consistori va aprovar l’abril del 2008 unes mesures d’actuació. Aquestes pautes d’actuació van suposar la creació d’un equip de treball dedicat “exclusivament” a la tramitació d’aquestes llicències, un grup del qual formaven part sis dels funcionaris imputats, que el fiscal qualifica d'”alt nivell tècnic”.

Barcelona aprova el pla que prohibeix llogar habitacions per menys d’un mes

Per tal d’agilitzar les gestions per obtenir les llicències, la principal associació d’explotadors d’apartaments turístics va contactar amb Quílez i aquest va aconseguir així “molts” contractes de gestió. Iniciada la tramitació, segons la fiscalia, aquest imputat va contactar amb Lozano, que era el director dels Serveis Tècnics de Ciutat Vella, i li va proposar que a canvi de percebre una contraprestació econòmica “procedís a desenvolupar les actuacions necessàries per agilitzar la tramitació” dels seus expedients i “obviar” els defectes que poguessin concórrer en les sol·licituds, “encara que aquests fossin de tal entitat que d’acord amb la normativa d’aplicació haguessin de conduir a la seva denegació”.

70.300 euros vinculats amb els suborns

L’acusació pública subratlla que Lozano, “obrant amb ànim d’obtenir un benefici patrimonial il·lícit, així com amb manifest menyspreu per l’administració pública”, va traslladar l’acord a Ariza, atesa la seva condició de cap de l’assessoria jurídica del districte i de l’operatiu especial creat per tramitar les llicències. Ella s’encarregaria, “aprofitant-se de la seva privilegiada posició“, d’aconseguir que els tècnics municipals passessin per alt les irregularitats que hi pogués haver a les sol·licituds i d’agilitzar la tramitació dels expedients.

L’acusació pública sol·licita el decomís de 70.300 euros presumptament vinculats amb els suborns rebuts pels capitostos de la trama.