El 2012 un porter d'una discoteca va agredir al Kebba pel seu color de pell. SOS Racisme es va fer càrrec del cas i quatre anys més tard, han rebut la sentència. El jutge ha condemnat l'agressor a una multa i a un any d'inhabilitació per lesions i per denegar-li l'accés a un servei privat per discriminació. KEBBA BARROW "Va dir el negre no entra. El següent que recordo és estar inconscient el terra, que el meu company m'aixeca, estava tot ple de sang, la dent trencava, el llavi trencat, el nas ple de sang. Va ser un cop de puny en plan cao total, brutal." ALICIA RODRÍGUEZ coordinadora del Servei d'Atenció i Denúncia - SOS Racisme "El Kebba ho tenia molt clar que volia denunciar. Però no és l'habitual. Nosaltres ens trobem en què de 10 persones que venen, quatre no denuncien. Per què? Perquè tenen por, perquè tenen desconfiança, perquè el seu context és massa problemàtic i llavors no prioritzen aquest tema." MARTA MARTORELL / CLARA "Segons la Fiscalia Provincial de Barcelona, l'any passat van augmentar un 19% les denúncies relacionades amb conductes d'odi i discriminació. Ara bé, al conjunt de la Unió Europa, continuen sense denunciar-se un 80% dels fets per la desconfiança de les víctimes amb les institucions. Per això, la Fiscalia insisteix en què cal més formació." Per exemple, als policies que són els que tenen el primer contacte amb la víctima. Per això, es fan cursos tant als agents de Mossos d'esquadra com als policies locals perquè detectin amb facilitat el motiu d'una agressió fixant-se, per exemple, amb la nacionalitat de la víctima. JOAN MIQUEL MARTÍNEZ caporal de l'Àrea tècnica de Proximitat i Seguretat Ciutadana "Tots aquests indicadors s'han de reflectir en l'atestat policial per donar, no pistes, però sí deixar d'una manera molt clara i definida en l'escrit policial quins són aquells ítems pels quals aquella agressió és va donar." Asseguren, però, que el més important és prevenir els delictes. Per això, també s'organitzen xerrades a les escoles.
Segons el fiscal coordinadror de Delictes d’Odi i Discriminació, Miguel Ángel Aguilar, a la província de Barcelona els delictes d’odi i discriminació són majoritàriament per xenofòbia i homofòbia, tot i que cada vegada n’hi ha més per motius ideològics. A la demarcació, han augmentat un 19 % les denúncies perquè, segons Aguilar, s’ha fet pedagogia entre els ciutadans en la importància de denunciar. “En cap cas no es deu que hagin augmentat els fets delictius”, remarca.
Al conjunt de la Unió Europa però, un 80 % dels fets continuen sense denunciar-se. Aguilar ho atribueix a la falta de confiança de les víctimes amb les institucions. Fins i tot, remarca que un 30 % no denuncia perquè el ciutadà no sap que ho pot fer. “Cal pensar que moltes de les víctimes d’aquests delictes vénen de països estrangers, no coneixen la nostra legislació i no saben llegir ni escriure”, diu Aguilar.
Per això, remarca que cal més formació dels professionals, és a dir, dels cossos de seguretat, de jutges, fiscals i advocats. En aquest sentit, l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya organitza diversos cursos tant als Mossos d’Esquadra com a les policies locals perquè aprenguin a detectar fàcilment situacions motivades per odi i discriminació. També se’ls donen pautes d’atenció a les víctimes i pautes d’escriptura per redactar els atestats policials en què descriuen els fets ocorreguts. Per exemple, és important que anotin la nacionalitat de la víctima o si l’agressor ha dit alguna cosa a la víctima per discriminar-la. El caporal de l’Àrea tècnica de Proximitat i Seguretat Ciutadana, Joan Miquel Martínez, explica que “tots aquests indicadors s’han de reflectir en l’atestat policial per deixar d’una manera molt clara i definida en l’escrit policial quins són aquells ítems pels quals aquella agressió es va donar”.
La relació amb les entitats socials
Segons Aguilar, la fiscalia, així com la resta de professionals implicats en els delictes d’odi i discriminació, estant en contacte amb les entitats socials que treballen per prevenir i eradicar conductes discriminatòries. Un exemple n’és SOS Racisme, que té un servei d’atenció a les víctimes. La coordinadora d’aquest servei, Alícia Rodríguez, assegura que “quatre de cada 10 persones que atenen no denuncien els fets per por, per desconfiança o perquè el seu context és massa problemàtic”.
