La Fiscalia de l’Audiència Nacional no presentarà recurs contra la sentència absolutòria del major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, i la resta de l’excúpula d’Interior de l’1-O. Tal com ha avançat la Cadena SER i ha confirmat la fiscalia, el ministeri públic ha decidit no presentar-hi recurs en contra perquè les possibilitats que prosperi “són pràcticament nul·les”.

Segons el ministeri públic, el recurs d’apel·lació té “limitacions legals” que impossibiliten que prosperi com ara detectar, en la sentència, “raonaments il·lògics, arbitraris, irracionals, absurds o incoherents”, cosa que, segons admet la fiscalia, no s’ha produït. L’únic motiu per recórrer-hi en contra seria un error en la valoració de la prova, però en aquest supòsit la llei tampoc no permet que s’acabi condemnant acusats absolts. L’única possibilitat, diu la fiscalia, seria anul·lar la sentència per dictar-ne una de nova i celebrar un altre judici, tot i que això només està previst quan “es compromet greument el principi d’imparcialitat” i “no és el cas”, segons el ministeri públic.

Per tot plegat, no hi presentaran recurs en contra. La fiscalia creu que el tribunal que els va jutjar ha fonamentat “de manera clara i precisa cadascun dels punts objecte de debat” i destaca “el rigor i la qualitat tècnica” tant de la sentència com del vot particular en contra que va emetre la presidenta del tribunal, Concepción Espejel.

L’Audiència Nacional va absoldre el major Trapero; la intendenta dels Mossos, Teresa Laplana; així com l’exdirector general de la Policia Pere Soler i l’exsecretari general d’Interior Cèsar Puig en considerar que no hi ha proves que provin la connivència dels Mossos amb el procés i en l’organització del referèndum de l’1 d’octubre. La fiscalia, que era l’única acusació del judici, els volia condemnar per sedició i alternativament per un delicte de desobediència.