La fiscalia investiga 120 denúncies de nadons suposadament robats

Fa quatre anys l'Antonio va rebre una trucada que li va capgirar la vida. La hi va fer un amic d'infantesa. ANTONIO BARROSO, president d'ANADIR "Me llama Juan Luis y me dice: 'Antonio, estoy con mi padre en el hospital, que se está muriendo, y me acaba de confesar que a ti y a mí nos compraron en Zaragoza a una monja'. Fuimos al hospital, allí no constaba nuestro nacimiento, al final nos hicimos una prueba de ADN con nuestra madre y el resultado fue del 0,00% la probabilidad de maternidad." Així va néixer fa dos anys l'Associació Nacional d'Afectats per Adopcions Irregulars, ANADIR, que avui dia ja té més de 2.000 associats. La majoria són pares i mares que busquen els seus fills. Com l'Adelina i el Manel. Les seves bessones van néixer l'any 80 a la Maternitat de Barcelona. Els metges els van dir que havien nascut mortes, però mai no van arribar a veure'n els cossos. Sempre es van quedar amb el dubte. MANEL NAVARRO "Primer van dir que havien mort, després van dir que eren a les incubadores, després que se les havien emportat a Madrid, el mateix dia, tres mentides diferents." ADELINA RUIZ "Tampoc no ens van donar els cossos per enterrar-los, des del primer moment ja vam sospitar que allà estava passant alguna cosa." DAVID SERRA, advocat d'ANADIR "Hi havia instruccions de no deixar veure els nadons a les mares i dir-los que havien nascut morts, i automàticament eren donats en adopció sense cap tipus de procediment. Eren uns fets que hi ha personal que no s'atreveix a dir-ho a la llum pública però t'ho reconeixen." "Crec que era una operació instrumentada i orquestrada per algú, el problema és que ho podem acreditar? No ho sabem." A la Fiscalia de Barcelona hi ha 120 denúncies de possibles afectats i n'hi continuen arribant. Van des dels anys 60, fins a mitjan els 80, i apunten cap a molts centres. Però el que acumula més denúncies és el Vall d'Hebron. Aquí, el 81, va donar a llum l'Ana. Busca proves, però els documents a què ha tingut accés són plens d'irregularitats. ANA PÁEZ, secretària de SOS Bebes Robados a Catalunya "És molt estrany, oi? Que tothom a qui ens hagin enterrat un fill, se'ns ha mort sense veure'l, no tinguem els papers ben fets, és molt sospitós que tothom tinguem el mateix patró." A diferència d'altres ciutats, a Barcelona encara no s'ha arxivat cap de les denúncies. Les associacions, no obstant això, consideren que manquen recursos. A la Fiscalia de Menors, quatre policies judicials es fan càrrec de la investigació de tots els casos. "Si la investigació tira endavant és gràcies a la implicació dels mateixos afectats, que es converteixen en detectius per investigar el seu cas." Mentrestant, les famílies continuen la recerca pel seu compte. Per exemple, han creat bancs d'ADN per creuar dades dels possibles afectats. La genètica ha confirmat les sospites que alguns dels nadons no havien mort. Fins al moment, a tot Espanya, ja hi ha hagut 14 retrobaments de mares amb els seus fills. ANA PÁEZ, secretària de SOS Bebes Robados a Catalunya "Nosaltres mai no jutgem un col·lectiu, ha sigut gent desaprensiva de qualsevol col·lectiu, metges, església, notaris, jutges, qui sigui, ells sí, que ho paguin, perquè han fet aquest delicte, però no volem fer-li cap mal a cap pare que ha tingut els nostres nadons, que ha pogut gaudir d'ells perquè estem convençuts que ells no sabien el que passava." Arribar al fons de cadascun dels casos serà un procés lent, una carrera de fons. Però tots hi coincideixen: cal posar llum a un passat massa ple d'ombres. ANTONIO BARROSO "No entiendes nada, cómo has podido vivir toda tu vida engañado, luego no sabes realmente de dónde eres o quién eres, ni la edad que tienes, porque incluso tenemos casos que han cambiado la edad dos años." ADELINA RUIZ "I arribarem fins al final, trobem el que trobem, passarem les pedres que siguin. Hi arribarem, i tant que hi arribarem."