La Fiscalia de Delictes d’Odi i Discriminació demana penes de fins a 10 anys de presó per les protestes contra la mesquita del carrer del Japó, a la Prosperitat. En concret, acusa 15 persones de diversos delictes, entre els quals coaccions, amenaces greus, lesions i contra els drets fonamentals i les llibertats públiques. Entre els acusats hi ha el màxim dirigent de Democracia Nacional a Catalunya, Albert Bruguera, i el responsable de Democracia Nacional Joven, Juan de Haro.
Per a la majoria dels encausats, la fiscalia demana penes de presó de tres anys, acusats de presumptes delictes de coaccions. A tres dels encausats, a més, els suma delictes contra els drets fonamentals i les llibertats públiques i els eleva la petició de pena als sis anys. Per a Bruguera, es demana la condemna més alta: 10 anys, perquè se li sumen dos suposats delictes d’amenaces greus. També els prohibeix acostar-se a la mesquita. De fet, durant la fase d’instrucció, el jutge ja va dictar una ordre d’allunyament del centre de culte per a líders de Democracia Nacional. Els 14 encausats també hauran d’indemnitzar amb 30.000 € la Comunitat Islàmica de Nou Barris pels “danys i sofriments morals”.
Cap dels acusats no era veí de la zona
En concret, els fets es remunten al març del 2017, quan van començar les protestes. Les mobilitzacions van allargar-se durant un any, fins al març de 2018. El ministeri públic considera provat que “de manera sistemàtica i mantinguda en el temps, amb una freqüència almenys setmanal”, diversos grups que vincula a l’extrema dreta van organitzar una “campanya basada en diverses accions hostils d’assetjament i fustigació duts a terme tant de forma presencial com digital”. Algunes de les mobilitzacions convocades al carrer no tenien autorització.
La fiscalia remarca que cap dels acusats no viu al barri afectat i apunta que es barrejaven entre els residents amb un triple objectiu: “Manipular políticament i exaltar els veïns”, generar “sentiments de rebuig, odi i hostilitat” i “atemorir la comunitat islàmica del barri”. El ministeri públic creu que ha quedat acreditat que els col·lectius d’extrema dreta que lideren alguns acusats van exercir “un rol protagonista, dirigint i encapçalant les concentracions, realitzant accions i atacs contra l’oratori i els seus usuaris”.
Assetjament al carrer i a les xarxes
Al text, la fiscalia fa una llista detallada de les accions “més significatives” que es van produir i atribueix fets concrets a cadascun dels acusats. Entre les accions que s’hi detallen, hi ha la d’increpar els usuaris de l’oratori, el llançament d’ous i ampolles d’alcohol contra la façana, la lectura d’un manifest en què s’incitava a cometre actes violents contra la comunitat musulmana o l’agressió a membres de l’associació Nou Barris Acull, que donava suport al centre islàmic.
El ministeri públic també ha posat el focus en l’activitat que els acusats feien a les xarxes socials, amb diversos comptes des dels quals difonien continguts, expressions i imatges “de clara animadversió a la religió musulmana i els seus fidels”. Afirma, a més, que els publicaven “de forma massiva i indiscriminada”. D’aquesta manera, el fiscal creu que “continuaven a la xarxa la campanya de fustigació i convocaven les concentracions”.
