AVELINO GÓMEZ, advocat de la víctima "Cortar por ejemplo el agua... Esas simples acciones o omisiones sirven para poder condenar una persona por el artículo 172 del Código penal como coacciones. Y por lo tanto, pues bueno, da pié a que hayan nuevas sentencias en este sentido sin necesidad de probar esta teoría de la conspiración o este plan preconcebido para echar una persona."

La sentència, que ha estat dictada pel Jutjat Penal Número 28 de Barcelona, condemna els tres propietaris (cosins que van heretar dels seus avis la finca de Gràcia) per un delicte de coaccions. Es tracta d’un dels pocs casos d’assetjament immobiliari que han acabat amb càstigs per la via penal.

Dels dos anys i mig de presó que demanava la fiscalia per als imputats, el jutge ha imposat dos anys a una de les propietàries (que tenia la meitat de la finca) i penes d’un any i nou mesos a cadascun dels dos cosins. Tots tres, però, podran eludir l’entrada a la presó perquè no tenen antecedents penals.

En la sentència, que es pot recórrer davant l’Audiència, el jutge considera que, des de l’any 2008, els llavors propietaris de la finca (que ara han venut) no van fer res per evitar el tall en el subministrament d’aigua i llum a l’escala de la llogatera, i tampoc no van evitar les condicions “insalubres” en què vivia per les filtracions d’aigua i les humitats. Uns fets que, segons l’opinió del magistrat, van tenir “diversos anys de durada i efectes sagnants en la vida quotidiana” de la llogatera, que, a més, té la mobilitat reduïda i es desplaça en cadira de rodes.

En el judici, els imputats van al·legar que no eren titulars de l’edifici, situat al carrer de Milton de Barcelona, ja que durant anys van mantenir una disputa per l’edifici heretat, que va finalitzar el 2009 amb una sentència que va dividir la propietat en tres parts.

Segons l’opinió del jutge, però, els tres acusats tenien coneixement de les circumstàncies en què vivia la llogatera. De fet, els mateixos imputats ho van reconèixer en el judici, atès que així ho recollien les diferents sancions que l’Ajuntament de Barcelona els va imposar per “l’estat ruïnós de la finca”.

L’advocat de la víctima considera que la sentència pot servir de precedent per a altres casos. Fins ara, en els processos per assetjament immobiliari calia demostrar que al darrere hi havia tot un pla per fer fora el llogater del pis. Ara, tallar-li l’aigua durant mesos o no fer les obres de reparació adients es podria considerar “mobbing” i per tant, obre la porta a un procediment judicial.