compartir
Una finca d’alta complexitat no només té problemes estructurals greus sinó que, sovint, la comunitat de veïns no està constituïda legalment i les persones que hi viuen són vulnerables. No poden assumir les despeses, molt elevades, de posar al dia un edifici que, amb el pas dels anys, ha anat acumulant més i més afectacions. Al Besòs, amb pisos apuntalats per l’aluminosi, en trobem molts exemples però hi ha altres barris que viuen situacions similars.
Per això, els experts només hi veuen una solució: la implicació de l’Administració amb plans d’ajuda a la rehabilitació. L’arquitecte i professor de rehabilitació del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Ramon Muñoz, explica que si les administracions no s’hi impliquen cada vegada ens trobarem amb més casos de “ruïna tècnica amb edificis que cauen a trossos o que són inhabitables”, un extrem, diu, “que s’ha d’evitar sigui com sigui”.
De fet, aquest dimecres l’alcalde, Jaume Collboni, ha anunciat durant la inauguració del Fòrum d’Habitatge i Rehabilitació, que se celebra a la ciutat, que l’Ajuntament prepara un projecte per rehabilitar finques d’alta complexitat, com les de la franja del Besòs. Collboni ha recordat que molts d’aquests edificis es van construir als anys 60 i tenen problemes preocupants després que, en els últims anys, no hagin format part de cap programa de regeneració urbana.
“Als anys 60 es va edificar ràpid i malament”
De fet, el 83 % de les finques de Barcelona estan construïdes abans dels anys 80. A més, la dècada dels 60 va ser quan més es va edificar, amb més de 180.000 edificis aixecats. Va ser un boom de construcció en què, sovint, es va edificar “ràpid i malament”, diu Muñoz.
“Es feien els projectes a dojo i qualsevol es constituïa com a constructor”, explica Muñoz. “A més, els materials eren els primers que trobaven”, afegeix. Això es va traduir en “edificis sense aïllaments, amb unes humitats tremendes i en què els habitants passen fred i calor”.
El repte europeu per al 2050
Més enllà dels casos més flagrants, pràcticament tots els edificis de la ciutat, excepte els més nous, s’hauran de rehabilitar els propers anys. Així hi obliga Europa, que ha marcat el 2050 com l’any en què tot el parc immobiliari de la Unió haurà de ser sostenible, amb una petjada de carboni neutra.
