Els experts asseguren que 21 dies és el temps que es necessita per consolidar qualsevol hàbit nou. Es tracta del període que ha fixat el Consorci de Normalització Lingüística, juntament amb altres entitats defensores de la llengua catalana, per impulsar el repte de parlar 21 dies seguits només en català. Sembla fàcil, però les enquestes alerten que vuit de cada 10 catalanoparlants canvien al castellà quan algú se’ls dirigeix en aquesta llengua. N’hem parlat de tot plegat al betevé directe amb la Mireia Plana, vicepresidenta de Plataforma per la Llengua, i en Finn Higgins, un estudiant australià que en un any i mig ha aconseguit entendre i parlar català.
El català, una eina eficaç per integrar-se
Malgrat que l’entorn global cada vegada empeny més les llengües petites a desaparèixer, la Mireia Plana defensa que el català ha de tenir espais de desenvolupament perquè sinó té el risc que es perdi. En aquest sentit, el jove australià reconeix que, tot i que no li va resultar necessari aprendre la llengua perquè “a Barcelona es pot sobreviure amb el castellà”, ell volia integrar-se. És per això que el fa enfadar que algú li canviï d’idioma per adreçar-s’hi perquè sent que perd l’oportunitat de practicar el català.
La llengua és de qui la parla
Higgins ha desmentit mites i ha rebutjat que aprendre català sigui difícil. Lluny de fer-nos creure que és un geni de la filologia, el jove estudiant australià reconeix que ha après la llengua en qüestió d’un any i mig a còpia de parlar en català i de conviure amb un cercle d’amistats catalanoparlants. Plana afegeix que és possible viure a Barcelona només en català, però que nota un rebuig en determinats llocs o persones.
La vicepresidenta de Plataforma per la Llengua afirma: “Sempre ens han dit que per educació hem de cedir al castellà”. I argumenta que fer-ho no només és un menyspreu per a l’altra persona, sinó que també li fa perdre l’oportunitat que pugui practicar la llengua.
