La samarreta groga contra les retallades a l'educació ha substituït la bata com a uniforme de treball de molts mestres, almenys un dia a la setmana. La base de tot aquest malestar entre els docents són dues rebaixes consecutives del 5% del sou, que per a un mestre d'escola pot rondar els 1.600 euros nets. ELISENDA TRAVÉ, mestra d'educació especial "És evident que ens estan retallant els sous, però nosaltres no lluitem només pels nostres drets, sinó per una educació de qualitat que vam aconseguir amb les lluites dels 80 i que ens l'estan traient ara." En aquesta escola es queixen que els falten mans per atendre tots els nens discapacitats o amb necessitats educatives especials que tenen a les aules. Creuen que el problema s'agreujarà amb l'augment de 25 a 27 infants per classe. A les classes d'ESO, com aquesta, el curs vinent hi haurà fins a 35 alumnes, en lloc dels 30 actuals. DIANA VILASECA, mestra i directora "No podem tenir 35 nanos en una classe, ni en podem tenir 30, ni pots tenir totes les classes massificades, perquè aleshores perds tot el que havies guanyat fins ara, que és aquesta atenció individual a la manera d'aprendre de cadascun dels nanos." L'augment del nombre d'alumnes per classe preocupa especialment les escoles i instituts concertats, que acullen la meitat de l'alumnat de Barcelona. Aquí les preinscripcions s'han reduït: les famílies amb pocs ingressos prefereixen els centres públics, però el Consorci d'Educació les continua derivant en aquests centres concertats. Famílies que no poden pagar les quotes per serveis complementaris com la sisena hora. ANNA MATEU, directora pedagògica "És gent que està demanant beques de menjador: s'han reduït les beques de menjador i, per tant, menys gent rep aquestes beques. Beques de llibres: també s'han reduït aquestes beques de libres. Per tant, ens hem hagut d'anar adaptant. O sigui, tot ha passat a ser menys: sortides molt més econòmiques, material molt més econòmic.... si abans demanaves tres quadernets per treballar l'ortografia, ara en demanes un, perquè no els poden pagar." En aquest institut públic no hi trobem pancartes contra les retallades, però el pressupost de funcionament del centre s'ha vist reduït un 20%. JOAQUIM GUEROLA, director de l'Institut Ausiàs March "Hem hagut de reorganitzar els subministraments i reduir costos. Només amb aquestes petites accions, el centre és totalment viable i fem la mateixa vida acadèmica i organitzativa que fèiem abans. Per tant, la retallada, a l'alumne, ni li ha arribat." Els professors de secundària han fet enguany una hora més de classe que l'any passat. I el curs vinent en faran una més. NEUS LÓPEZ, professora d'FP de Química "Et vas preocupant perquè, si ja ens ha costat fer 19 hores lectives a la setmana, com en farem 20?" Els professors denuncien que cada cop tenen menys temps per preparar-se les classes, fer reunions de coordinació, atendre els alumnes o fins i tot estar al dia de tots els canvis que anuncia l'administració educativa. NEUS LÓPEZ, professora d'FP de Química "Ens informen de les coses molt tard. O sigui, per una banda es preocupen molt per anunciar totes aquestes mesures i per altra a nosaltres no ens estan donant la informació suficient per preparar el curs que ve." Els interins dels centres públics veuen el curs vinent encara amb més incertesa: les baixes no se substituiran fins al desè dia i els pagaran estrictament les hores de classe. Tot plegat farà que facin falta menys substituts. MATÍAS MARCÉ, mestre substitut d'Educació Física "Fins ara he treballat de manera més o menys continuada però, és clar, l'any vinent haurem de tornar a esperar per veure fins a quin punt les places han baixat i, per tant, haurem d'esperar si tenim sort i agafem una bona plaça de mestre o hem d'esperar i estar a l'atur o buscar-nos la vida com sigui." El curs s'acaba, però les retallades seguiran a partir del setembre. Les mobilitzacions per intentar frenar-les també estan anunciades a partir del primer dia de curs.

El curs escolar va arrencar al setembre amb més de 226.000 alumnes de 3 a 18 anys i uns 18.300 mestres i professors als centres públics i concertats de Barcelona. Els sindicats ja van denunciar que, davant l’augment del nombre d’alumnes, calien més docents, però la plantilla segueix congelada. Enrere havien quedat ja la sisena hora de classe a les escoles de primària i el projecte perquè cada alumne d’ESO tingués un ordinador portàtil a l’aula.

L’inici de curs també va venir marcat per la resposta, articulada a través de la plataforma Som Escola, a les darreres sentències judicials que, en garantir el dret d’algunes famílies a l’escolarització en castellà, han posat en qüestió el model català d’immersió lingüística.

Al llarg del curs, l’ambient a les escoles i instituts s’ha anat escalfant a mida que el Departament d’Ensenyament anunciava noves retallades. Amb l’objectiu d’estalviar uns 3.000 milions d’euros en educació a tot l’Estat, el Ministeri d’Educació va presentar a l’abril un pla que preveia augmentar un 20% el nombre d’alumnes per aula i que els mestres i professors fessin més hores de classe a la setmana. A Catalunya, això s’ha concretat en què, a partir del curs vinent, a les classes de primària hi podrà haver 27 alumnes (en lloc dels 25 actuals) i 35 a les de secundària (en lloc de 30). Pel que fa a les hores lectives setmanals del professorat de secundària, que enguany havien augmentat de 18 a 19, el curs vinent seran 20. També per a aquells que assumeixen la coordinació de departaments, cicles o programes educatius, que fins ara tenien hores reservades per fer aquestes tasques.

La resposta a totes aquestes mesures va arribar immediatament en forma de manifestacions i el 22 de maig com a vaga general de tot l’ensenyament, pràcticament a tot Espanya i a tots els nivells educatius. Perquè, en paral·lel a l’ensenyament obligatori, la universitat també viu les seves retallades. I a Barcelona, les educadores de les escoles bressol municipals també s’han mobilitzat al llarg d’aquest curs contra els canvis en el model educatiu i de gestió que hi està introduint l’Ajuntament.

La gestió de tots els centres públics i concertats s’ha hagut d’adaptar a uns pressupostos cada cop més ajustats. Molts directors han expressat les seves queixes pels retards en les transferències del Departament d’Ensenyament i perquè -segons van dir– l’assignació prevista per al funcionament dels centres ha disminuït un 20% l’any 2010, un 40% l’any 2011 i enguany un 50%. Segons la consellera d’Ensenyament, aquestes partides estan congelades, però no s’han reduït.

Darrere la marea groga de protestes contra les retallades a l’ensenyament ja no hi ha només els professionals, sinó també els alumnes i les seves famílies. Les federacions d’AMPA i les associacions d’estudiants també convocaven la vaga del 22 de maig. A Barcelona, les escoles de diferents barris s’han organitzat amb la participació d’entitats veïnals i ciutadanes per sortir al carrer: és el cas del Guinardó, Sant Andreu i Nou Barris.

El curs 2012/13 arrencarà el 12 de setembre per als alumnes de primària, i el dia 13 per als de secundària. En moltes escoles i instituts, el curs podria començar amb una jornada de mobilitzacions o vaga, que hi ha qui no descarta que pugui ser indefinida. Serà, doncs, un altre curs de retallades i protestes.