Van estar en contacte amb la mostra del 24 al 26 d'agost i, des d'ahir, s'estan prenent la temperatura dos cops el dia. Aquest és el seguiment que es fa als dos tècnics de laboratori de l'àrea metropolitana per descartar un possible contagi de febre hemorràgica de Crimea-el Congo, una vigilància que es mantindrà durant els pròxims 12 dies. Tot i així, no presenten símptomes i, en principi, el risc de desenvolupar la malaltia és molt baix. MIREIA JANÉ, subdirectora general Emergències de Salut Pública "No han tingut cap símptoma i estan en el període d'acabament, pequè agafem el criteri de màxima precaució, 21 dies, però la malaltia té un període d'incubació documentat de, com a màxim, 13. Aquí a Catalunya -ho hem de deixar molt clar- no hi ha hagut cap cas d'aquesta malaltia. Això és molt important. El risc és baix." Aquest és un exemplar de la paparra que, si està infectada, pot transmetre la malaltia, amb una taxa de mortalitat d'entre el 30 i el 40 %. És del gènere "hyalomna". ANTONI TRILLA, cap d'Epidemiologia de l'Hospital Clínic "Els tipus de paparres que hi ha a Espanya són força diferents i probablement aquest, que pot estar potencialment contaminat per aquest virus, es localitza en uns indrets molt concrets i té com a reservori algun tipus de bestiar molt poc hatibual: cèrvols o altres animals de la muntanya" "La que s'ha contaminat està a indrets molt concrets i en animals com els cèrvols. Aquí a Catalunya hi han moltes paperes però no són aquestes. Cal tranquil·litat." L'home de 62 anys que va morir dijous passat va explicar a l'hospital que s'havia trobat una paparra al cos després de passejar en un camp per Ávila, a Castellà i Lleó. La víctima presentava un quadre de febre alta i trastorns hemorràgics. La infermera que el va atendre està ingressada a l'UCI de l'hospital La Paz-Carlos III amb símptomes semblants i amb un pronòstic greu, tot i que estable. La sanitat madrilenya està fent seguiment a altres 200 persones que han estat en contacte amb els dos afectats, entre ells, els tècnics catalans.

La conselleria de Sanitat de la Comunitat de Madrid va informar ahir que s’han confirmat els dos primers casos de febre hemorràgica a l’Europa occidental. El primer és el d’un home de 62 anys que, després de passejar per la muntanya a prop d’Ávila, va descobrir que duia una paparra al cos. El van atendre primer a l’Hospital Infanta Leonor, on sembla que una infermera de l’UCI va resultar-ne infectada. L’home va ser traslladat a l’Hospital Gregorio Marañón, on va morir el 25 d’agost. La infermera roman ingressada ara a la unitat de cures intensives de l’Hospital Carlos III, en estat greu però estable.

Sanitat està fent seguiment a 200 persones que han estat en contacte amb els dos afectats. De moment, no tenen cap símptoma de la malaltia. En aquestes persones que estan controlades hi ha dos tècnics clínics residents a Catalunya, que van manipular les mostres del pacient mort analitzades al seu laboratori, situat dins l’àrea metropolitana de Barcelona. Aquests dos centenars de persones sota vigilància passiva es prenen la temperatura dos cops al dia per veure si tenen febre i, en cas que els aparegui cap símptoma, hauran d’avisar a l’Agència de Salut Pública.

La directora general de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública, Mireia Jané, assegura que a Catalunya no s’ha registrat cap cas de febre hemorràgica de Crimea-el Congo i que el risc és baix. El cap d’Epidemiologia de l’Hospital Clínic, Antoni Trilla, explica que la paparra del gènere “hyalomna” que va infectar l’home no és gens comuna a Espanya, que es localitza en uns indrets molt concrets i té com a reservori algun tipus de bestiar molt poc habitual: cérvols o altres animals de la muntanya. Aquí hi ha molts tipus de paparres, que donen “els mateixos problemes o absència de problemes avui que abans d’ahir”, abans de conèixer-se aquests casos, destaca Trilla.

En tot cas, des del Sindicat d’Infermeria de Catalunya, el SATSE, asseguren que la infermera ara infectada va seguir els protocols establerts i que, per evitar que casos com aquest es tornin a produir, cal que tota la informació arribi als professionals de la salut.