LLUÍS RABELL, president de la FAVB "Des de l'Ajuntament ens deien que els pisos en mans d'entitats bancàries eren relativament reduïts a la ciutat de Barcelona, està per veure. Veurem si s'actua amb prou eficàcia per fer aflorar no només als barris més castigats, sinó al conjunt de la ciutat." CARLOS MACÍAS, Plataforma d'Afectats per la Hipoteca "La llei catalana de l'habitatge diu que tenir un immoble buit és una sanció greu i que l'Administració ha de prendre mesures. El que nosaltres estem donant és una eina perquè els ajuntaments puguin fer que aquests pisos surtin a lloguer ja sigui perquè les entitats els posen a lloguer assequible o perquè ells mateixos els gestionen."
L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va posar d’exemple aquest dimecres Ciutat Meridiana, la Trinitat Vella i els barris del Besòs. Aquest posicionament és el mateix que ha esgrimit l’oposició, que ha considerat que la mesura era insuficient.
Una mesura per concretar
Els tècnics municipals estudiaran a fons el marc legal per fixar com s’aplicaran les multes, i sobretot per establir el criteri que determini que un pis està buit o no. La llei catalana del dret a l’habitatge, aprovada pel govern tripartit el 2007, considera una situació “anòmala” que un habitatge estigui desocupat durant més dos anys “de forma permanent i injustificada”. Però els matisos poden ser múltiples, i això és el que ara s’ha de concretar.
La mateixa llei també preveu la quantitat de les sancions: poden arribar a 500.000 euros per habitatge buit, si la multa la imposa un ajuntament; i fins i tot poden ser de 900.000 euros si qui multa és la Generalitat. Aquesta llei és la principal eina que esgrimeix la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca en les mocions municipals que han proposat a diferents ciutats de Catalunya. La de Barcelona la presentarà Iniciativa per Catalunya en el ple d’aquest mes, i tindrà el suport de la majoria de grups, inclòs el de Convergència i Unió.
Barcelona se suma de fet a ajuntaments com Santa Coloma de Gramenet, Granollers o Girona, que també han adoptat la mesura recentment. Terrassa va ser pionera a finals de desembre imposant fins i tot les primeres sancions: de 5.000 euros cada una per a tres entitats bancàries. Les multes s’entenen com una mesura coercitiva, sobretot per pressionar els bancs a donar sortida als pisos i facilitar-ne per exemple el lloguer social.
