Dia d'estiu a la platja de la Nova Icària

(ACN) Aquest estiu se celebren 30 anys dels Jocs Olímpics de Barcelona 92. Un moment per fer balanç en què la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) ha aprofitat per dir que no es va comptar prou amb el veïnat per planificar la transformació urbanística. El vicepresident de l’entitat, Albert Recio, ha coincidit també amb l’alcaldessa, Ada Colau, a dir que hi va haver “oportunitat perdudes”, com ara fer un parc públic d’habitatge a la Vila Olímpica.

La FAVB sempre va tenir una posició crítica amb els Jocs Olímpics. “No ens hi van deixar participar”, es queixa en declaracions a l’ACN Recio, que coincideix amb Colau a citar el cas de la Vila Olímpica. Segons explica, el que és la Vila Olímpica era un projecte que ja existia d’abans: el pla de la Ribera. Aquest era un pla de renovació urbana del sector marítim de Barcelona entre el port i el riu Besòs que va proposar un canvi d’usos del sòl industrial per la residència de luxe. “El problema d’habitatge ja hi era; vam defensar que una part dels pisos de la Vila Olímpica fossin socials i vam perdre”, lamenta.

Rondes de Barcelona vs. transport públic

En quatre anys es van construir, en un temps rècord, les rondes per enllaçar les quatre àrees olímpiques (Montjuïc, Vila Olímpica, Vall d’Hebron i Diagonal). Colau s’hi refereix com una de les transformacions que estaven pendents. En canvi des de la FAVB, Albert Recio relata que els veïns defensaven ja llavors promocionar l’ús del transport públic. Per això, explica, lamenten que es fes “una gran inversió” en construir aquestes vies de comunicació que envoltaven la ciutat i no es destinessin els recursos a ampliar la xarxa de metro, per exemple.

A més, Recio recorda que només es va acabar tapant part de la ronda de Dalt al seu pas per Pedralbes i una part de Nou Barris —en aquest darrer cas gràcies a reivindicacions veïnals— deixant la resta al descobert.

La catedràtica d’urbanisme Maria Rubert coincideix amb Recio i considera que una de les paradoxes dels JJOO és que avui no es faria la mateixa aposta per les rondes. “La mobilitat és fonamental i no faríem les rondes com les vam fer, faríem unes rondes on allò principal seria el transport públic”, apunta.

A més, es mostra molt crítica amb el fet que es decidís “arrancar” la via de tren entre Badalona i l’Estació de França i no s’aprofités aquesta connexió. “El problema que hi ha aquí de transport bàsicament és que hi ha poques estacions; una és la del Morrot (al port) i l’altra és l’Estació de França, que estan esperant que el govern s’hi interessi”, es queixa.

Barris sense instal·lacions esportives

Un altre punt al qual es refereix el vicepresident de la FAVB és les instal·lacions esportives. En un moment en què la ciutat es preparava per acollir uns Jocs Olímpics, afirma, els veïns van mostrar que hi havia molts barris sense instal·lacions.

En aquest àmbit, l’única “victòria important” que es va aconseguir va ser la construcció del complex esportiu Can Dragó, a Nou Barris, un barri que Recio coneix bé. En aquest espai hi havia els antics terrenys dels tallers de la Renfe i finalment es va teixir una aliança per fer-hi un gran complex esportiu amb piscina —que es va inaugurar l’estiu del 92— i unes pistes d’atletisme que també van servir per als entrenaments.

Projecció internacional de Barcelona

Per a Recio, en el moment de les Olimpíades “no hi havia un model Barcelona”. “Hi havia una ciutat en crisi perquè havia estat una ciutat industrial i el pitjor és que va deixar la idea que s’havia de repetir (…) Encara hi ha unes elits que diuen que el que s’han de fer són esdeveniments”, expressa. Ell creu que és un error perquè ara un dels principals reptes per a la ciutat és la crisi ecològica, però també una indústria massa dedicada al sector turístic.

La cultura dels grans esdeveniments

Per a l’alcaldessa, l’esperit del 92 s’ha de preservar. “Sempre serem una ciutat olímpica, una altra cosa és si la ciutat necessita sempre un gran esdeveniment per millorar i transformar… Jo dic no”, reflexiona. La tesi, apunta, és que l’urbanisme no ha de dependre de grans esdeveniments i que seria “un error” que en depengués. I és que, segons Colau, Barcelona ja té projecte propi i molt de talent i no necessita un esdeveniment de fora per poder progressar, ara. “Això no vol dir que renunciem a fer-ne, però els hem de triar”, comenta.

Copa Amèrica i jocs d’hivern

Alguns dels esdeveniments que encaixen amb el model de ciutat del govern Colau són la Volta Ciclista d’Espanya —que començarà a Barcelona l’any 2023— o la Copa Amèrica el 2024. “És el tercer esdeveniment més important del món, però també té a veure amb una tradició nàutica de la ciutat i ens interessa desenvolupar l’economia blava”, assenyala l’alcaldessa. De la seva banda, Recio no es refia que la Copa Amèrica de Vela creï milers de llocs de treball i creu que com a esdeveniment és “molt poca cosa” per a la ciutat.