Afegeix betevé com a font preferidaEl nou Pla d’usos de Ciutat Vella que l’Ajuntament presentarà a la Comissió d’Urbanisme de la setmana que ve ha despertat preocupació entre les associacions veïnals, que alerten que la proposta pot acabar afavorint el turisme i l’oci nocturn en detriment del comerç de proximitat i la vida quotidiana al barri.
La Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona, la Xarxa Veïnal del Raval, l’AV del Gòtic, l’Associació Veïnal del Casc Antic i l’AV de l’Òstia han elaborat un manifest en què recorden que un pla d’usos és una normativa municipal, no una llei, i que no pot suprimir activitats ja autoritzades. Tot i servir per ordenar el futur comercial del districte, consideren que té poc marge per corregir la saturació actual.
Les entitats veïnals adverteixen que, malgrat que l’Ajuntament el presenti com una eina per frenar la massificació turística, en realitat permetrà l’obertura de més negocis vinculats al turisme i a l’oci nocturn. Segons la FAVB, el govern municipal posa l’accent en la restricció d’algunes activitats molt visibles, com botigues de cànnabis, salons d’ungles o establiments de fundes de mòbil, però és menys restrictiu a l’hora d’autoritzar altres negocis, com ara restaurants, punts de venda d’activitats turístiques, consignes per a equipatges, lloguer de patinets i bicicletes o, fins i tot, noves discoteques, que tenen un impacte més gran en la vida quotidiana del barri.
Entre 4 i 7 discoteques noves
Les entitats veïnals alerten que un dels punts claus és l’oci nocturn a través d’un model que pot accentuar la transformació de Ciutat Vella en un espai pensat per al visitant i no per als residents, amb cada cop menys comerç útil per al veïnat i més establiments orientats al consum turístic. Per això, reclamen que el debat vagi més enllà de criteris tècnics i serveixi per decidir quin model de ciutat i de barri es vol.
El Comissionat del Pacte per Ciutat Vella, Ivan Pera, ha confirmat al Bon dia, Barcelona! que es podrien obrir entre 4 i 7 discoteques però que haurien de trobar el local en els perímetres dels barris, no dins dels barris: “Estem parlant d’activitats lligades a l’oci nocturn que no les pots prohibir, perquè si les prohibeixes tindràs un recurs en contra i el perdràs pel lliure mercat”. Pera ha recordat que a l’epígraf en què hi ha les discoteques també s’inclouen bars i restaurants amb música.
Des del districte de Ciutat Vella asseguren que el Pla d’usos analitza amb més detall les condicions d’emplaçament de les activitats, té en compte les densitats i les superfícies mínimes. Afegeix que el nou text agrupa en noves classificacions les activitats i, en el cas de les activitats recreatives d’ambientació musical, s’hi inclouen: sala de festes infantils i de joventut, karaokes, sales de festes amb espectacle, restaurant musical, afterhours, bar musical, discoteca, discoteca de joventut i sala de ball. Totes aquestes activitats, segons les mateixes fonts, representen l’1 % de les 3.102 llicències d’activitats que té a l’actualitat Ciutat Vella.
La de les discoteques és una de les qüestions que genera més rebuig entre les entitats perquè, asseguren, que “podria agreujar els problemes de convivència en carrers ja molt tensionats”. El president de l’AV del Gòtic, Martí Cusó, és taxatiu en les seves afirmacions: “Ens estan colant un pla d’usos liberalitzat”; i ha obert el meló anunciant que “podríem estar parlant de noves discoteques, fins a 7, dues a la via Laietana, dues el passeig de Joan de Borbó, i altres a les rondes Sant Pau, Sant Antoni i Sant Pere, que ja estan saturades d’activitat d’oci nocturn enfocades al turisme o especialment a la Barceloneta, i això és molt preocupant, obertura de noves botigues de serveis turístics com a botigues de lloguer de patinets o de bicicletes que ara mateix estan limitades” afegeix Cusó.
Procés participatiu i aprovació al maig
De la seva banda, l’Ajuntament destaca que el Pla d’usos ha comptat amb un ampli procés participatiu, amb més de 29 reunions i sessions celebrades entre el 2025 i el 2026 amb entitats veïnals, comercials, empresarials, grups polítics i ciutadania a títol individual i recorda que s’han registrat 16 escrits d’al·legacions. Segons el consistori, el model classifica les activitats econòmiques en tres nivells d’impacte —A, B i C— i manté restriccions en aquells negocis que generen més pressió, com la restauració, els serveis turístics, l’oci nocturn o determinats comerços vinculats al monocultiu turístic. Fonts del districte de Ciutat Vella argumenten que aquestes limitacions s’apliquen a través de límits de densitat, radis, superfícies i condicions d’emplaçament i que la nova normativa vol potenciar les activitats culturals i el comerç de proximitat.
El govern municipal preveu portar el document a aprovació definitiva aquest mes de maig, abans que acabi la suspensió de llicències decretada l’any 2024.
La FAVB demana suport als grups municipals
Davant d’aquest escenari, les associacions denuncien que el document evidencia un model de ciutat orientat al visitant i a la rendibilitat econòmica, més que a protegir els barris com a espais per viure-hi. Alhora, alerten que el govern municipal podria reunir els suports necessaris perquè el pla prosperi al plenari. Per tot plegat, les entitats fan una crida als grups municipals perquè no aprovin l’actual proposta i reclamen modificacions que prioritzin les necessitats del veïnat de Ciutat Vella davant del negoci turístic.
