Les dificultats econòmiques, els problemes a la feina i una ruptura amorosa poden generar un gran malestar emocional, però “no són una patologia“. Són paraules del doctor Jordi Mestres, vocal de la CAMFiC, al Bon dia, Barcelona, en què ha apuntat que “fa temps que convertim els problemes de la vida en problemes de salut mental”.
Per Mestres, aquest ha estat un dels principals problemes a l’hora de medicar un pacient, ja que, sí bé una patologia mental requereix un seguiment més estret i l’ajuda d’un fàrmac, en els casos de malestar emocional el tractament ha de ser psicològic.
Ara bé, Mestres ha confessat que hi ha molt temps d’espera a l’hora d’accedir a teràpia a través del sistema públic, “poden passar moltes setmanes, fins i tot mesos per aconseguir cita”. Per això, ha dit que entén que s’opti per medicar aquesta persona, mentre espera tractar-se psicològicament. Això sí, ha deixat clar que “aquesta ha de ser la via secundària“.
Les dones de mitjana edat, les que més prenen ansiolítics
Mestres ha destacat que el perfil majoritari de persones amb més medicalització són les dones de mitjana edat que cuiden els pares i els fills alhora. El motiu, ha explicat, pot ser que les dones demanen més ajuda i tendeixen a posar solucions als seus problemes i això “pot tenir un risc“, sobretot quan l’ajuda prové d’un professional que no és el de referència. “Van saltant d’urgències en urgències i se’ls acaba receptant una pastilla per dormir“, ha confessat.
En aquest sentit, Mestres ha apuntat que la solució va molt més enllà de dotar de recursos el sistema sanitari. Pel doctor, calen més polítiques d’igualtat, perquè les cures no recaiguin únicament en les dones. “Les nostres condicions de vida, el que ens envolta, afecten la nostra salut, no podem fer veure que aquests factors no influeixen”, ha expressat.
Celebra la retirada dels incentius a les baixes mèdiques
Més enllà de parlar sobre els reptes de la salut mental, el doctor també ha celebrat que el Departament de Salut hagi retirat els incentius per escurçar les baixes mèdiques. Segons Mestres, es tractava d’una mesura perversa, perquè trencava la relació entre el pacient i el metge. “Semblaria que donem l’alta al pacient perquè ens interessa econòmicament i no és així”, ha conclòs.
