Sota el lema “També vull anar de colònies”, un grup de famílies s’ha mobilitzat aquest dijous al migdia per denunciar la “immobilitat, ineficàcia i silenci institucional de l’Administració” davant la manca de recursos perquè els seus fills amb diabetis tipus 1 (DMT1) puguin anar a les sortides i colònies escolars. En una concentració davant del Parlament de Catalunya, han expressat que l’objectiu és que tots els infants i adolescents puguin participar en totes les activitats amb seguretat i igualtat d’oportunitats.
La mobilització ve de lluny. El 2023 es va aprovar al Parlament una moció que instava la Generalitat a dotar dels recursos necessaris escoles i instituts i a incorporar-hi personal format per acompanyar de colònies alumnes amb DMT1. “No s’ha fet res, és una moció que es va aprovar amb més de 50 ajuntaments de tot Catalunya i estem esperant que es compleixi”, afirma l’Èrica Palomar, mare d’una nena amb diabetis tipus 1. És per això que diverses famílies del moviment s’han reunit amb els grups parlamentaris i està previst que en el ple es debati l’assumpte. “Se suposa que aquesta vegada és vinculant i per tant si s’aprova han de complir-ho”, diu l’Èrica.
Les famílies exposen que es tracta d’una malaltia greu i crònica autoimmune que requereix la injecció d’insulina diverses vegades al dia. “L’atenció que requereixen és 24 hores els set dies de la setmana, els 365 dies de l’any; nosaltres no tenim vacances, no descansem mai”, explica la Montserrat Balaguer, mare d’un fill amb diabetis tipus 1. A més, remarquen que els infants que conviuen amb la malaltia han d’estar contínuament expectants i mantenint els seus controls tot el dia, i subratllen que no són autònoms i que necessiten una persona formada que sàpiga actuar.
La principal demanda de les famílies és que hi hagi personal format per saber identificar i resoldre situacions d’hipoglucèmia i hiperglucèmia, de la mateixa manera que diuen que cal que estiguin preparats per administrar el medicament de rescat (glucagó/Baqsimi) en cas de pèrdua de consciència.
Les famílies insisteixen que no poden dependre de la bona voluntat de l’equip docent i que no han de pagar un extra per la contractació d’una persona formada en DBT1 que els pugui acompanyar. “Els infants tenen dret a l’educació amb la igualtat de condicions que la resta dels seus companys”, diu la Montserrat. “Molts nens es queden a casa amb la motxilla posada i les llàgrimes als ulls”, afegeix l’Èrica.
