Ja fa més de 10 anys que la família Llorca-Sauqué va sumar als dos fills biològics, tres nens més en acollida temporal. Com que els pares són vius, no poden ser adoptats i haurien d'estar-se en un centre. Una bona alternativa és que, almenys durant un temps, puguin créixer amb una família de veritat. JAUME LLORCA, pare d'acollida "Nosaltres donem un cop de mà perquè en lloc d'estar en un centre on tenen com a referent amb un educador de matí, un de tarda, un de cap de setmana... aquí tenen una figura paterna, materna, uns germans." CARLOTA LLORCA, germana d'un nen acollit "I estan molt feliços, i quan ho veus no és el mateix veure feliç al teu germà biològic que a l'acollit perquè penso que aquest podria estar en una situació molt pitjor. I és clar, t'enriqueix molt més." Com ells, molts menors tutelats per la Generalitat han viscut en entorns complicats, alguns han estat maltractats i tot sovint tenen seqüeles físiques i psicològiques. CUQUI SAUQUÉ, mare d'acollida "Penso que és de les millors coses que he fet a la meva vida, que n'estic molt contenta, que no és fàcil, que cada cas és un món." "Jo penso que les coses es fan més perquè un vol més que per poder, perquè la casa és la que és. I si tens ganes de fer les coses les pots fer." minipospo lateral: I aquesta és la crida que fa la Generalitat perquè més famílies es decideixin a acollir nens i nadons. Actualment n'hi ha unes 600 a tot Catalunya que ja conviuen amb més de 900 menors. Però són només una petita part dels 7.000 nens que tutela la Generalitat i que, gràcies a aquestes famílies que voluntàriament s'ofereixen a educar-los, poden sortir dels centres. NÚRIA CANAL, directora de l'Institut Català de l'Acolliment i l'Adopció. "El que aporten és el valor afegit que no pot aportar el centre, aquest nucli d'afectivitat, aquesta estimació... el petó de bona nit, tot el que al centre, tot i estar ben cuidats i atesos, això és un valor afegit que aporta la família." La durada dels acolliments és variable. En el cas dels d'urgència, com per exemple un nadó, és d'un màxim de sis mesos, mentre que si es tracta de nens pot arribar fins als 18 anys. Les famílies estan supervisades durant tot el procés i reben una prestació d'entre 300 i 400 euros mensuals.

Les famílies d’acollida de menors tutelats per la Generalitat són una figura força desconeguda, tot i fer una feina clau. Durant un temps limitat acullen nadons i nens dels quals els pares no poden fer-se’n càrrec i la Generalitat en té la tutela. Mentre es decideix si han de ser adoptats o si algun familiar directe se’ls pot quedar, l’infant pot anar a un centre de menors o bé estar-se amb una d’aquestes famílies que, de forma voluntària i altruista, s’ofereixen a criar-los temporalment en un entorn afectiu i segur. És important saber que no és una adopció, sinó una acollida temporal, en què el menor manté els cognoms dels pares biològics i, en molts casos, també la filiació.

El desembre de 2014, la Generalitat tenia la tutela de 7.056 menors. Són nens que provenen de famílies desestructurades, amb algun dels progenitors a la presó o als quals se’ls ha tret la tutela per alguna negligència o maltractament. En alguns casos, els pares no se’n poden fer càrrec per una discapacitat o malaltia mental greu. Molts d’aquests menors són fills de politoxicòmans i neixen amb síndromes d’abstinència o malalties cròniques. Són els que requereixen més atencions i un entorn més estable i, per això, la Generalitat fa una crida a les famílies perquè acullin tots aquests menors. Actualment hi ha 607 famílies d’acollida a tot Catalunya, que conviuen amb 964 menors.

Segons l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció (ICAA), calen moltes més famílies per acollir aquests nens. Per això fan una crida a la ciutadania perquè s’informi dels procediments i faci el pas. La directora de l’ICAA, Núria Canal,  defensa que les famílies tenen “un plus d’efectivitat”, que és un valor afegit respecte als centres d’acollida, molt beneficiós per a aquests nens. Des de la Generalitat asseguren que les famílies tenen el suport total de l’administració en tot el procés. Reben, a més, una prestació d’entre 300 i 400 euros que s’amplia si el nen té algun trastorn o discapacitat.

La durada de les acollides varia depenent de la situació de l’infant i els pares biològics. L’objectiu és que, sempre que els pares biològics se’n puguin fer càrrec, el nen pugui tornar amb ells.

Comparteix a: