L’Aitor té 11 anys i va en cadira de rodes. La seva família va presentar un projecte que va guanyar els pressupostos participatius. Es tracta d’un parc infantil inclusiu que s’ha d’ubicar als Jardins de Massana. “A Barcelona no hi ha cap parc inclusiu”, diu la família. Després de l’eufòria inicial en saber que finalment es faria la zona d’esbarjo, ara es troben amb alguns entrebancs.
La mare de l’Aitor, Ana Mourelo, ha explicat en una entrevista al programa ‘Via 15’ que s’ha reunit amb els tècnics que s’encarreguen de tirar endavant el projecte i assegura que va sortir molt decebuda de la darrera trobada. “Ens diuen que alguns elements no són segurs i que potser pateixen vandalisme“, explica. Per la mare de l’Aitor, són “excuses” i considera que “els tècnics són els que han de buscar les solucions”, afirma, contundent.
“Ens estan deixant de banda un altre cop”
El parc que demana la família de l’Aitor seria el primer parc infantil totalment inclusiu. “A Barcelona no hi ha cap parc inclusiu. Hi ha parcs accessibles i adaptats per a uns quants, però tampoc per a tots, ens estan deixant de banda un altre cop”, lamenta Ana Mourelo. En el seu cas, havien fet servir els gronxadors adaptats en el passat, però el seu fill ja pesa 45 kg i no poden fer la transferència de la cadira de rodes al gronxador.
Per això, demanen elements que puguin fer servir tots els nens, tant els que tenen discapacitat, ja sigui física com cognitiva, com els que no en tenen.
Gronxadors per a nens amb cadira de rodes
Els jocs infantils del projecte ja són una realitat en altres països, com gronxadors de grans dimensions, amb una plataforma perquè els nens amb mobilitat reduïda puguin accedir-hi amb la cadira de rodes. O bé tobogans que tenen cilindres que roden i faciliten que llisquin els nens amb discapacitat física. A més, tenen un espai al costat que permet als pares acompanyar el fill en el trajecte.
“Són de diferents llocs d’Europa, dels Estats Units, existeixen, s’estan posant, estan homologats i no estan donant problemes a cap lloc”, assegura Mourelo.
Sense espai als Jardins de Massana
Segons l’Ana, els tècnics també li van dir que que no cabrien als Jardins de Massana tots els elements del parc infantil inclusiu que hi havia al projecte participatiu, però que es col·locarien en altres parcs. Aquesta idea la mare de l’Aitor la troba del tot desencertada. “Em sembla perfecte que en posin a altres parcs, com més n’hi hagi, millor, però en aquest també, el que no farem és una ruta pel barri, ja ens costa prou desplaçar-nos per anar a un gronxador aquí i a uns cavallets allà”, apunta.
La mare de l’Aitor espera que les discrepàncies amb els tècnics es resolguin i pugui tirar endavant el parc que tant desitja per al seu fill. També té una nena petita, de cinc anys, i no pot portar els seus dos fills al parc. “Quan hi anem, l’Aitor no pot jugar amb la seva germana, ella juga però ell s’ha de quedar mirant, no pot anar amb ella i això és el que no puc permetre”, diu Ana Mourelo. “Els nens amb diversitat funcional no tenen oci”, diu, i promet que continuarà treballant per canviar aquesta realitat per a l’Aitor i tots els nens que es troben en la seva situació.
