compartir
Bones notícies per als estudiants que els dies 11, 12 i 13 de juny s’enfronten a la Selectivitat 2025. Les faltes d’ortografia només restaran punts a les proves PAU a les matèries relacionades amb la llengua i literatura. El Departament de Recerca i Universitats ha relaxat els criteris de correcció d’aquesta edició en veure com s’apliquen a la resta de comunitats autònomes, tot i que recalca que la manca de coherència o correcció que faci que els textos no es puguin entendre sí que podrà descomptar fins a un punt de la qualificació. “Així com hem adequat la prova de les PAU a la LOMLOE, el que fem és adequar l’ortografia tal com es fa a la resta de comunitats autònomes”, justifica Núria Montserrat, consellera de Recerca i Universitats.
Així, a Llengua i Literatura Catalana i Llengua i Literatura Castellana, Literatura Catalana i Literatura es restarà 0,1 punts per falta, amb un màxim de dos punts de penalització per prova. Segons els responsables de les PAU, fins aquest any a les matèries lingüístiques no hi havia cap topall, de manera que els errors ortogràfics podien restar més del 20 % de la nota. Als alumnes amb dislèxia només se’ls restarà un màxim de 0,6 punts per faltes.
L’ortografia no penalitza en totes les matèries
En el cas de les optatives de literatura, no es descomptaran les faltes, sinó que la nota final es podrà reduir fins a dos punts si hi ha “errors gramaticals molt greus, redacció molt deficient i problemes de comprensió”. Pel que fa a les llengües estrangeres, es descomptarà en comprensió lectora fins al 10 % de l’exercici si l’expressió és deficient.
En la resta d’àmbits no es penalitzarà l’estudiant per l’ortografia, tot i que els criteris de correcció publicats a l’octubre recollien que es valoraria la coherència, la correcció gramatical i ortogràfica i la presentació dels texts amb un descompte que podia arribar al 10 % de la nota global.
Afectaran els canvis a les notes?
Aquest curs les PAU arriben amb novetats, es redueix l’opcionalitat i també el nombre de preguntes tancades, de resposta única, que només podran suposar un 30 % de l’examen. Al departament s’admet que cada vegada que es fan canvis substancials a les proves es poden produir algunes variacions en les qualificacions, tot i que no esperen que aquestes siguin significatives i que no es baixi del 97 % d’aprovats dels últims quatre anys.
Nou rècord d’inscrits a la selectivitat
Aquest any, les proves PAU tornen a batre rècord de matriculacions, amb 44.238 inscrits, prop d’un 4 % més que el 2024, quan s’hi van matricular 42.550 estudiants. La majoria provenen de batxillerat (33.904 alumnes) i el gran gruix s’enfrontarà a les PAU a la demarcació Barcelona, on hi ha 33.776 inscrits.
Una prova massiva en què participen milers de persones. Des dels 264 professors de secundària i universitat que han redactat els enunciats de les proves —s’han elaborat cinc models diferents per a cadascuna de les 35 matèries—, fins als 2.400 docents que estaran a les aules acompanyant, vigilant i corregint posteriorment els exàmens.
Adaptació de les proves per a l’alumnat amb necessitats específiques
Els estudiants amb necessitats específiques de suport educatiu que hagin acreditat prèviament que estan diagnosticats amb dislèxia, TDAH o altres trastorns d’aprenentatge, tindran 30 minuts addicionals per completar les proves. I aquells que tinguin reconegut un grau de discapacitat igual o superior al 33 % faran les proves una setmana després de la majoria, amb exàmens adaptats, ja sigui en braille o amb una lupa o exàmens oral.
Catalunya estudiarà unificar el calendari amb la resta de comunitats
Aquest any les PAU a Catalunya es realitzen una setmana després que a la majoria de comunitats autònomes. Universitats ho justifica per la dificultat d’organitzar unes proves que necessiten més de 1.400 aules per encabir-hi tots els matriculats, però assegura que treballarà a partir del curs vinent per mirar d’harmonitzar el calendari amb la resta de territoris, això sí, no abans del 2027.
