Segons l’informe que ha elaborat l’Ajuntament hi ha 2.780 places de residència pública per sota de l’objectiu fixat pel govern català per al 2012. El consistori assegura que aquest dèficit de places l’obliga a invertir diners en l’atenció domiciliària de la gent gran, fet que li suposa un sobrecost de 18 milions d’euros anuals. D’aquests, 11 milions s’inverteixen en el SAD, el Servei d’Atenció Domiciliària, i set en el SAUV, el Servei d’Atenció d’Urgències a la Vellesa. En canvi, segons el consistori, aquest sobre sobreesforç estalvia a la Generalitat prop de 29 milions d’euros.
L’informe municipal detalla que, actualment, hi ha 3.942 barcelonins que estan en llista d’espera per ingressar en una residència i que, mentrestant, s’estan en un domicili particular. Això vol dir que, només per donar resposta a aquesta demanda, la Generalitat hauria d’incrementar un 72 % el nombre de places públiques a la ciutat. El problema, a més, té tendència a agreujar-se per l’envelliment de la població. Actualment el 21,5 % dels barcelonins té 65 anys o més, un percentatge que creixerà a raó d’una dècima per any. Es calcula, per exemple, que el 2030 el 8,3 % de la població tindrà 80 anys o més.
L’Ajuntament, ha aprofitat la presentació de l’informe per recordar-li a la Generalitat que les competències en la creació, la gestió i el finançament de les places de residència li correspon al govern català. Segons han explicat, el conveni signat el 2005 entre totes dues administracions incloïa la construcció de 10 residències per a la gent gran amb un total de 1.200 places, de les quals només s’han construït quatre, és a dir, 384 places.
El 42 % de les places de residència són públiques
Barcelona disposa actualment de 13.051 places de residència per a gent gran. D’aquestes el 42 % formen part de la xarxa pública (5.507 places), el 46 % (5.892 places) estan en centres privats però amb alguna prestació pública, i el 12 % són totalment privades (1.562 places). L’abril del 2018 hi havia 8.063 persones inscrites en una llista d’espera.
