“Faltes de respecte, crits, comentaris inapropiats i termes pejoratius com ‘mentidera’, ‘manipuladora’ o ‘exagerada'”. Així descriu el tracte de la jutgessa Francisca Verdejo a les dones que han patit violència masclista un extreballador social de l’àmbit de la justícia.
Aquest professional, que s’estima més mantenir-se en l’anonimat per por de represàlies, vol denunciar públicament l’abús de poder que creu que exerceix aquesta jutgessa. “No pot quedar impune”, rebla.
Parla d’un component sàdic per part d’aquesta magistrada: “La seva missió és destruir totalment la persona que s’atreveix a denunciar i qüestionar l’ordre patriarcal de les coses”.
“Ho sap tothom: els cossos policials, la resta de jutjats de Barcelona, els serveis pericials i els metges forenses. I tothom està mirant cap a una altra banda”
Aquest home afegeix que les dones, que diu que la jutgessa maltracta tant verbalment com psicològicament, es troben en una situació molt greu, segurament amb estrès posttraumàtic i no es tracta d’una qüestió puntual, sinó de fets reiterats.
A més, diu que se’n fa creus que la magistrada tracti els investigats “amb una empatia total” i és “impol·luta pel que fa als seus drets”. Un extrem que també han relatat dones que han arribat al seu jutjat.
Conclou que es podria parlar fins i tot de tortura, segons la definició que fa l’article 174 del Codi penal en què “castiga l’autoritat o funcionari públic que, abusant del seu càrrec, sotmet qualsevol persona a condicions que li suposin un patiment físic o mental”.
Prohibia expressament oferir el servei d’acompanyament a les víctimes
Segons aquest extreballador de Justícia, la responsable del Jutjat de Violència sobre la Dona número 2 de Barcelona “donava ordres explícites als treballadors de no derivar cap dona al Servei d’Assistència i Atenció a les Víctimes a les seves guàrdies”.
Explica que és un servei d’acompanyament tant jurídic com emocional gratuït a què tenen dret les dones que han denunciat violència masclista, tant als judicis ràpids com abans de la celebració del judici oral. Segons aquest testimoni, “és una vulneració gravíssima dels seus drets”.
El testimoni afirma: “Quan érem proactius i se’ns acudia desobeir la seva consigna, la jutgessa s’enfadava moltíssim”. Alhora, assevera: “D’altres jutges, en canvi, eren més facilitadors i ens consultaven si crèiem que hi havia risc per a la víctima després d’haver-nos entrevistat amb ella”. Tot, amb l’objectiu d’atorgar ordres de protecció, si calia.
Aquest funcionari és del parer que la jutgessa volia dones “totalment desorientades i desinformades dels seus drets” per “desacreditar-les i facilitar-se la feina”. També afegeix: “Verdejo desacreditava els professionals que treballàvem amb les víctimes”. I afirma: “Deia que érem de part”.
“Al Jutjat de Violència número 2 teníem menys feina”
betevé ha consultat una extreballadora d’aquest servei, que també prefereix mantenir-se en l’anonimat, que afirma que al Jutjat de Violència sobre la Dona número 2 “teníem bastanta menys feina” comparat amb la resta de jutjats “perquè ens derivaven menys dones“. Dues advocades penalistes de l’àmbit de la violència contra la dona asseguren que és una de les jutgesses que més ràpid resol els casos i que això encaixa amb les paraules de l’extreballador social.
És necessari reforçar el control de la judicatura
Encarna Bodelón, professora de filosofia del dret de la Universitat Autònoma de Barcelona, assegura que, segons la Llei catalana del dret de les dones a erradicar la violència masclista i les denúncies públiques que s’han fet tant des de l’Associació de Madres Protectoras de Barcelona i de No Hay Gritos que nos Callen —formada aquesta última pels fills de les víctimes de violència masclista—, es pot parlar de violència institucional. Tot i això, diu Bodelón, aquesta magistrada no està sota la jurisdicció d’aquesta llei, ja que regeix la normativa espanyola.
L’exdirectora del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada del Departament de Justícia (CEJFE) pensa que s’han de millorar els sistemes de control a la judicatura, començant per revisar els mecanismes disciplinaris que actualment té el Consell General del Poder Judicial, òrgan competent per supervisar els jutges.
“El missatge institucional és: ‘Dona, denuncia’. I resulta que arribes al jutjat i reps vexacions. ”
També proposa fer inspeccions d’ofici amb entrevistes a les persones que han passat per l’oficina judicial del jutge denunciat i la revisió dels vídeos de les audiències. Tot plegat per garantir el bon tracte a la ciutadania, especialment diu, en els casos de “víctimes que ho són dels delictes que afecten els drets humans fonamentals”.
El CGPJ estudiarà les queixes si n’hi arriben
El TSJC assegura haver rebut una queixa contra la aquesta jutgessa i haver-la remès al Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que n’és l’òrgan competent. Tant la Sindicatura de Greuges de Catalunya com la de Barcelona també afirmen haver elevat a aquest òrgan les queixes rebudes contra Verdejo. Des del Consell no concreten si hi ha queixes però en tot cas diuen que si arriben, les estudiaran.
Bodelón creu que actualment tant advocats com víctimes temen rebre represàlies si presenten queixes. Per això creu que “cal revisar” quin és el mecanisme “perquè puguin ser protegides aquelles persones que en presentin alguna”.
“No podem generalitzar respecte cap col·lectiu professional i hem de parlar de conductes individuals”
Bodelón remarca que “també hi ha jutges i jutgesses que són curosos i fan bé la seva feina” i que “n’hi ha que estan donant ordres de protecció i condemnant agresors“. A més, recorda que a l’Estat Espanyol les xifres d’aquestes condemnes “són altes”. Per això creu que és important transmetre a les dones que “no han de perdre la confiança en la justícia”.
“Una petita revolució”
L’extreballador social dona crèdit a les denúncies públiques que s’han fet tant des de l’Associació Madres Protectoras de Barcelona com la dels fills No hay gritos que nos callen i assegura que “estan fent una petita revolució“. “Són valentes” diu ja que “estan fent una gran feina no només per elles sinó també per totes les dones que vindran al darrera“.
