L’exposició a partícules fines durant l’embaràs s’associa amb més risc d’obesitat infantil

L’exposició a la contaminació de l’aire durant l’embaràs, en concret a les partícules fines PM_2,5, pot incrementar en un 23 % el risc de sobrepès o d’obesitat infantil. És la conclusió d’un estudi finançat per liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona i que s’ha publicat recentment a la revista Environment International.

La investigació té com a objectiu avaluar com els factors ambientals estressants durant les primeres etapes de la vida afecten la salut al llarg del temps. L’estudi va examinar la relació entre l’exposició a contaminants de l’aire durant l’embaràs i la infància i el seu impacte en l’índex de massa corporal (IMC) i en el risc de sobrepès o obesitat durant els primers anys de vida.

Seguiment de més de 70.000 parelles mare-fill

La metanàlisi ha analitzat dades de mares i fills de 10 cohorts —grans grups de població sotmesos a observació— de vuit països europeus. En total, hi van participar 37.111 parelles mare-fill durant el període prenatal i 33.860 durant l’etapa infantil.

Els investigadors van calcular les concentracions mitjanes anuals i durant l’embaràs de diòxid de nitrogen (NO_₂) i partícules fines (PM_2.5) al lloc de residència de les famílies utilitzant models geoespacials. I van analitzar l’exposició a la contaminació de l’aire des de l’embaràs fins que els infants van complir 12 anys. Aquestes dades es van creuar amb l’IMC dels infants participants en l’estudi, calculat a partir de l’alçada, el pes i l’edat.

Major risc en la preadolescència

L’associació entre l’exposició a contaminants de l’aire durant l’embaràs i la infància i el sobrepès va ser més forta en el grup d’edat de nou a 12 anys. Tanmateix, l’estudi no va observar associacions amb l’exposició a les PM_2.5 durant la infància, ni amb l’exposició al NO_₂ durant l’embaràs o la infància.

“Els nostres resultats indiquen que el període gestacional podria constituir una finestra particularment vulnerable pel que fa al risc d’obesitat infantil.” Afirma la primera autora de l’estudi, Sarah Warkentin. La investigadora de l’ISGlobal remarca, però, que per confirmar la troballa calen més investigacions que permetin precisar els períodes crítics durant els quals l’exposició a la contaminació de l’aire podria influir en aquest risc.

Resultats diferents segons el país

Els resultats de l’estudi varien substancialment entre les diferents cohorts. Per exemple, tant l’exposició prenatal com la postnatal a les PM_2.5 es va vincular a un IMC més baix en totes les edats en les cohorts del Regne Unit. En canvi, en una cohort dels Països Baixos, l’exposició infantil a les PM_2.5 i al NO_₂ es va associar amb un IMC més elevat.

Segons Vrijheid, aquesta heterogeneïtat podria explicar-se per les diferències en els nivells d’exposició a la contaminació entre cohorts, però també per factors com els hàbits de vida dels infants a cada país.