Meta ha pactat pagar uns 14.300 milions d’euros a 47 estats dels EUA per tancar el cas que l’acusava de dissenyar aplicacions altament addictives per als menors sabent-ne els efectes nocius. El propietari de Facebook i Instagram ha capitulat una setmana després de començar el judici, l’acord inclou canvis com un límit diari de dues hores de connexió, avisos periòdics de temps de visualització i l’ocultació del m’agrada per als adolescents.
Davant d’aquest compromís, el doctor Marc Ferrer, cap de psiquiatria infantil i adolescent de l’Hospital Vall d’Hebron, ha recordat a betevé que el veritable perill rau en la vulnerabilitat dels joves de menys de 16 anys davant d’unes xarxes socials dissenyades per crear addicció.
“Les xarxes són exactament com consumir una droga”
El paral·lelisme clínic entre la dependència digital i l’addicció a substàncies és evident. El Dr. Ferrer explica com actua la recompensa immediata que proposen les xarxes i els algorismes: “És addictiu. És exactament com consumir una droga“.
Ferrer insisteix que aquest estímul de dopamina fàcil desplaça qualsevol altra font de plaer aconseguida a llarg termini: “Obtens plaer i benestar immediat i, per tant, en vols més. Això fa que vagis deixant de banda altres activitats o experiències que et proporcionen un plaer més demorat“. Aquesta dependència pot dur l’adolescent a l’aïllament total: “Deixes de fer altres coses: abandones els estudis, els amics o la família“.
“El cervell adolescent no està preparat per gestionar aquest estrès”
L’entorn digital sotmet els joves a una pressió emocional constant que la seva biologia no gestiona adequadament. El doctor exposa que la clau és la immaduresa en el desenvolupament del cervell: “El famós còrtex prefrontal, que ens dona aquesta capacitat de parar i pensar, no funciona tan bé en una persona jove com en un adult.”
Sense un control actiu d’aquesta zona, la gestió de les emocions es complica enormement, ja que l’adolescent és més impulsiu i viu més intensament les emocions: “El còrtex prefrontal té menys capacitat per refredar aquesta emoció”. Així, el patiment s’agreuja quan l’adolescent recorre a les xarxes per alleugerir el malestar: “De cop i volta, el premi es pot convertir en càstig (…) I aquí és quan apareix el patiment, del qual tenen molta menys capacitat per gestionar”.
“Intentar que no tinguin accés fins als 16 anys és clau”
Davant d’aquesta fragilitat evident dels joves, el psiquiatra de la Vall d’Hebron demana anar molt més enllà dels límits de temps i reclama una regulació estricta per edats: “Hi ha evidència científica que indica clarament que el període dels 12 als 16 anys és especialment important perquè és quan la identitat és més vulnerable, més fràgil i més influenciable”. Per aquest motiu, insisteix: “Intentar que no tinguin accés a les xarxes fins als 16 anys crec que és clau”.
Ferrer conclou que cal apoderar l’entorn familiar abans que arribi un problema mental: “Els pares i les mares han de poder fer un acompanyament i reforçar l’educació en l’ús de les xarxes socials”. Donar eines a les famílies és bàsic per frenar un problema del qual “les conseqüències, al final, les paguem tots”.
