“La impressió que tenim ara mateix és que amb les punxades no s’injecta cap substància”. Així ho diu el coordinador del grup de toxicologia de la Societat Espanyola de Medicina d’Urgències i Emergències, Guillermo Burillo, que concreta que en el si del grup que lidera “hi ha metges que han atès pacients” que han patit situacions com les que han denunciat recentment diverses noies a Barcelona.
“Estem parlant de punxades mil·limètriques, per causar una submissió química caldria una dosi de dos o tres centímetres, la víctima notaria com li injecten un líquid”, concreta Burillo. Això, pel que fa a les substàncies que els agressors usen habitualment per causar un estat de semiinconsciència. Reconeix que hi ha alguna altra substància “que s’usa en veterinària” que podria causar aquest estat amb una dosi inferior “però és molt difícil d’aconseguir”.
“Fa la sensació que algú vol sembrar el pànic”
Si amb la punxada no es busca la submissió química, què pretenen els agressors? “Fa la sensació que es tracta d’algú que vol sembrar el pànic”, diu Burillo. I es pregunta si fer-se ressò d’aquestes accions “fins a quin punt no alimenta que altres persones cometin agressions similars”. Sobre el fet que hi hagi persones que tinguin símptomes com marejos després de la punxada assegura que són compatibles amb l’ensurt de rebre una punxada inesperada: “Hi ha persones que fins i tot pateixen lipotímies quan les punxen”.
