L’any 2014 la taxa d’incidència de la tuberculosi a Barcelona va ser del 18,6 casos per cada 100.000 habitants, similar a la d’altres grans ciutats europees i fins i tot inferior a la de Londres o Milà. La xifra s’emmarca en la davallada progressiva de la malaltia a casa nostra. Però per al doctor Miguel Santín, responsable de la Unitat Clínica de Tuberculosi del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Universitari de Bellvitge, “continua sent força alta”.
Part d’aquesta situació pot atribuir-se al retard amb què se sol diagnosticar la tuberculosi. Segons dades de l’Agència de Salut Pública de Catalunya corresponents a 2014, la mitjana era de 60 dies, un temps per a Santín “inacceptable“, que per al doctor es podria reduir molt amb una millor formació dels metges i una millora dels protocols .
Una altra causa del retard però, s’atribueix a factors socials i aquí “costa més influir-hi”. La tuberculosi s’associa habitualment als sectors més desafavorits i vulnerables, que “per la por davant la seva situació al país o, fins i tot, per les dificultats per faltar un dia a la feina per anar al metge”, poden trigar més a consultar el facultatiu. És per això que el doctor Santín recorda que el millor remei és millorar les condicions socials. “Això és una realitat, ja ho era a principis del segle passat” assegura.
Per al responsable de la unitat clínica de Tuberculosi de l’Hospital Universitari de Bellvitge, reduir aquest retard diagnòstic és prioritari, especialment perquè es tracta d’una malaltia que es transmet per via aèria mentre el malalt no està en tractament. Per tant, tot el temps que es triga a diagnosticar és temps que es pot propagar la malaltia.
