compartir
“Estem davant d’una dosi de realitat”. Així es refereix l’advocada Anna Boza a la sentència del TSJC que ha absolt Dani Alves del delicte d’agressió sexual a una jove a la discoteca, i revoca la que va emetre l’Audiència Provincial. Boza creu que les sentències d’ambdues instàncies es contraposen. Mentre l’Audiència Provincial dona versemblança al relat de la denunciant, així com als informes mèdics i la resta dels testimonis que van parlar en seu judicial, el TSJC, en canvi “no hi veu proves suficients i posa per davant la presumpció d’innocència de l’exfutbolista”, assegura l’advocada.
“”Estem davant d’una dosi de realitat””
La sentència del TSJC és extremadament garantista
Miriam Company, advocada penalista del despatx Molins Defensa Penal, reforça aquesta última idea de Boza i afirma que el TSJC ha estat extremadament garantista amb els drets fonamentals de l’investigat. Company assegura que per poder desvirtuar el principi de presumpció d’innocència hi ha d’haver prova de càrrec suficient.
Relat incompatible amb el vídeo
Aquesta lletrada afegeix que el TSJC, en una sentència correcta i raonable, resol que el testimoni de la víctima ha estat creïble però no fiable. I afegeix que el TSJC ve a constatar que el relat de la denunciant no és compatible amb la gravació de la sala Sutton. D’altra banda, afegeix, la part en què tant Alves i la denunciant entren al lavabo “no hi ha cap element perifèric de corroboració” que aclareixi qui dels dos “està dient la veritat”.
El ‘fals dilema’ de les dues versions
La periodista experta en violència sexual Cristina Fallaràs assegura que a la resolució que s’ha conegut aquest divendres es posa damunt de la taula el dilema de les dues veritats o versions, i això, diu, “no es pot aplicar en aquest cas”.
“”No és cert que hi hagi únicament dues versions””
Aquesta periodista afirma que no és cert que hi hagi “paraula d’un contra la de l’altra” ja que, a banda del relat de la denunciant, en seu judicial també es va poder sentir l’amiga i la cosina de la denunciant, així com els treballadors de la discoteca Sutton que la van atendre, els cossos de seguretat i els metges i pèrits que van examinar la víctima.
Per Company, aquests testimonis corroboren la força probatòria del relat de la víctima. Ara bé, conclou que si aquest “cau” la resta de proves ja no tenen suficient força i “passen a un segon pla”. L’advocada relata que contra la sentència del TSJC hi ha l’opció de fer un recurs de cassació a la Sala Segona del Tribunal Suprem i que creu que “és difícil que revoqui aquesta sentència condemnatòria”.
Una sentència molt preocupant
Per la periodista Cristina Fallaràs, la sentència del TSJC que absol Dani Alves “és molt preocupant” perquè “s’ha passat de jutjar l’agressor a fer-ho amb la víctima”. Diu també que s’està enviant un missatge “perillós”, ja que se li està dient a la denunciant que “no va ser una bona víctima”.
Què passarà amb els protocols a l’oci nocturn?
Fallarás remarca que el protocol No Callem en l’àmbit de l’oci nocturn per prevenir les violències sexuals tenen al darrere molta feina i que la denunciant del cas el va seguir escrupulosament. Afegeix que ara tot plegat “s’estan posant en dubte”. Per acabar, Fallaràs assegura que hi ha “sèries deficiències” pel que fa a la formació de gènere als tribunals.
“El sistema judicial té garanties”
Oriol Rusca, advocat penalista i degà emèrit del Col·legi d’Advocats de Barcelona, considera que la resolució del TSJC, és una mostra que “el sistema judicial té garanties” ja que, diu, més enllà que puguem estar d’acord o no amb el resultat, en la revisió de la sentència s’ha fet un treball seriós ja que “s’ha entrar en profunditat en l’anàlisi dels fets i de la prova”.
“Val més un culpable en llibertat que un innocent a la presó”
Rusca explica que cal ser rigurosos a l’hora de decidir si una persona ha d’anar a la presó ja que la màxima del sistema judicial ha de ser que “val més un culpable en llibertat que un innocent a la presó“. L’advocat explica que tot i que amb la nova llei la falta de consentiment de la víctima ha de ser suficient per condemnar algú, això “no vol dir que no hi hagi d’haver un bagatge provatori prou important per poder acreditar que el fet s’ha produit tal i com es diu”.
Així, en aquest cas, el tribunal ha valorat que les proves no tenen “una consistència suficient per poder trencar la presumpció d’inocència que té l’investigat”.
