El cas Dani Alves ha posat a prova el Protocol No callem, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona l’any 2018, en què es proposen els passos a seguir davant les violències sexuals en l’entorn de l’oci nocturn. Tant Laura Macaya, coautora d’aquesta guia, com Ana Burgos, de l’Observatori Noctàmbul@s, valoren positivament l’aplicació d’aquest protocol, que es va activar des de la discoteca la nit del 30 al 31 de desembre.
No es qüestiona la víctima
Macaya assegura que el protocol “ha funcionat” i ho argumenta esmentant la formació del personal de sala i que “s’ha posat la víctima al centre”, ja que “en tot moment se l’ha intentat protegir” i apunta, a més, que “s’han respectat les seves decisions”. Burgos afegeix que “a la víctima no se l’ha qüestionat en cap moment i això és importantíssim”.
Aquesta antropòloga experta en violències sexuals en l’entorn de l’oci nocturn afirma que casos en què no hi ha protocol “les dones que denuncien poden arribar a patir una doble violència per part del personal de sala quan no està format”. I afegeix: “Aquestes violències existeixen, passen quotidianament. No ens inventem històries”.
Hem de seguir sortint de festa i ocupar uns espais que ens pertanyen també a les dones”
Aquestes expertes creuen que el protocol No callem també és una eina de prevenció perquè l’objectiu és també “crear un espai segur per part de les dones, que són les que acostumen a patir violències sexuals”. Macaya remarca que el protocol No callem “no evitarà que es produeixin agressions” però sí que servirà “per atendre correctament les víctimes”.
Finalment, Burgos afegeix que “un protocol no pot solucionar el patriarcat” i que la violència sexual té a veure amb tota una estructura social masclista.
L’espectacularització del relat del cas Alves
Ana Burgos critica que el cas Alves s’hagi mediatitzat i se n’hagin exposat molts detalls al seu parer “innecessaris”. “No necessitem tants detalls i tant morbo per entendre la violència” i afirma que “s’explica com una invasió del cos de les dones pel fet de ser-ho”.
Burgos creu que si s’han filtrat tants detalls del cas és per mostrar la credibilitat de la víctima. I critica que, en el cas de l’agressió sexual, és l’únic delicte en el qual la víctima ha de demostrar la seva innocència. “No només el denunciat ha de demostrar la seva innocència, la víctima ha de provar que és bona, que no es mereix i ni vol el que li ha passat”.
Falsos mites al voltant de la violència sexual
Ana Burgos afirma que hi ha una sèrie de mites al voltant de la violència sexual i, en concret, de la construcció de l’agressor i de la víctima que cal trencar. Explica que, en el cas de l’agressor, es creu que “són homes desconeguts, als quals s’ha titlla de monstres i que estan fora de la norma social” quan “són homes que formen part de la nostra quotidianitat”.
En el cas de les dones —i citant el cas Alves— afirma que si la víctima hagués acceptat la indemnització a qual tenia dret és que “se n’estava aprofitant” o si anava vestida curta, que “en el fons ho volia”. “Necessitem relats que culpabilitzin la víctima” diu Burgos.
La violència sexual no té a veure amb el sexe sinó amb un acte de dominació patriarcal”
I afegeix el que es coneix com idealització de la víctima: ” Ha de ser pura, que denuncia de seguida i que és capaç d’identificar el que li ha passat”. La realitat, diu Burgos, és que “moltes vegades no tenim eines de detecció o la tenim però no tenim un entorn que ens doni suport“.
Ana Burgos relata que quan es diu que una persona rica i famosa “no necessita violar” s’està naturalitzant les violències sexuals “perquè pensem que té a veure amb la necessitat d’obtenir sexe”. Deixa clar que aquest tipus de violència té relació amb el poder, que no té a veure amb la classe social sinó amb el gènere i la desigualtat que pateixen les dones.
Estat d’alarma arran del cas Alves
El cas Alves ha generat cert estat d’alarma entre les noies joves a l’hora de sortir de festa. Segons les últimes dades del Clínic, les agressions sexuals ateses en locals d’oci nocturn se situen en el 17 %. Ana Burgos explica que les violències sexuals que es donen en l’àmbit de l’oci nocturn són minoritàries i que les dades indiquen que el 80 % es donen dins de l’espai domèstic.
Explica que el relat de posar el focus a l’espai públic criminalitza l’oci nocturn, demonitza la joventut des de discursos adultistes i presenta l’espai domèstic com un espai segur quan “no ho és”. “S’ha de posar el focus en el cor del patriarcat, que moltes vegades és la família”.
