El nombre d’execucions hipotecàries a Catalunya ha arribat al nivell més alt des que va començar la pandèmia del coronavirus, amb 1.175 ordres de desnonaments per hipoteca entre l’abril i el juny passat. Al conjunt de l’estat n’hi ha hagut 9.753, de les quals 3.200 corresponen a habitatges habituals, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística. Catalunya és la tercera comunitat autònoma amb més desnonaments, després de la Comunitat Valenciana i Andalusia.

La xifra multiplica per quatre les execucions hipotecàries del mateix període de l’any passat, tot i la moratòria de desnonaments prorrogada pel Govern espanyol, que finalitzarà el proper 31 d’octubre. El cas és que el segon trimestre del 2020 coincideix amb el confinament total de l’inici de la pandèmia, que va fer que no es poguessin iniciar aquests procediments al Registre de la Propietat. Les dades indiquen les execucions hipotecàries, però no vol dir que totes hagin acabat en desnonament, és a dir, que s’hagin dut a terme.

“Un tsumani de desnonaments a la tardor”

De fet, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca ja va alertar a principis de l’estiu que quan s’acabi aquesta moratòria “hi haurà una allau, un tsunami de llançaments”. La moratòria està fent d’escut per frenar molts desnonaments, segons la portaveu de la PAH, Lucía Delgado, però ha afegit que la situació és molt greu perquè s’arrossega des del 2008 i s’ha cronificat.

“Sense mesures reals, contundents ni estructurals es desnonaran 26.000 famílies”, ha lamentat Delgado. Aquestes prediccions dibuixen el pitjor escenari de desnonaments vist fins ara, ja que duplicaria el pic més alt a Catalunya, que va ser l’any 2013 amb 15.000 desnonaments.

La solució és aprovar lleis ambicioses, en àmbits català i estatal, que obliguin els grans tenidors a fer lloguers socials, segons ha reclamat la portaveu de la PAH, que apunta que no hi ha prou consciència social del gran problema d’emergència d’habitatge que es viu.