L’anar i tornar de Pedro Varela als jutjats

ha estat constant en l’última dècada. L’últim cop que va asseure’s al banc dels acusats, i posteriorment condemnat, va ser per fets similars als anteriors processos judicials: per difondre, a través de la seva llibreria del carrer de Sèneca, a Gràcia, idees o doctrines que justifiquen el genocidi contra els jueus, un delicte que li va suposar l’ingrés a presó.

En aquesta ocasió, Varela va presentar un recurs al TEDH perquè entenia que s’havien vulnerat alguns dels seus drets, recollits en la Convenció dels Drets Humans, com, per exemple, el de la llibertat d’expressió. Estrasburg no ha estimat aquesta demanda, però sí la que fa referència a la vulneració de les garanties processals. El tribunal creu que el procés judicial es va perllongar massa, uns 10 anys, i que això va suposar un perjudici per a l’acusat. Per això condemna Espanya a indemnitzar Varela amb 8.000 euros per danys morals i 5.000 més per les despeses del judici.