(ACN/Redacció) Els governs europeus admeten que aparcaran l’abolició del canvi d’hora per la “complexitat” de les negociacions. Malgrat que les discussions entre els estats es van aturar el 2019, l’executiu europeu considera que “encara es pot aconseguir una solució coordinada”, afirmen fonts comunitàries.
Des de la CE admeten de totes maneres les dificultats per consensuar amb els 27 governs de la UE una decisió sobre el canvi d’hora. En els últims anys han sorgit diverses campanyes que promouen l’anul·lació del canvi d’hora. És el cas de la Barcelona Time Use Initiative, que fa temps que reclama a la Comissió Europea que reactivi el procés perquè el final del canvi d’hora estacional sigui efectiu el 2026. La setmana passada van insistir a l’Eurocambra i el Consell de la UE que desencallin la iniciativa.
Debat obert
L’organització Barcelona Time Use Initiative assegura que viure en zones horàries desalineades inclou més riscos de càncer, diabetis, obesitat i trastorns metabòlics, així com efectes en el rendiment de treballadors i estudiants, en el PIB general, problemes de salut mental, fatiga, letargia i menys concentració.
Segons recull un informe del Parlament Europeu del 2017, passar a l’horari d’estiu beneficia el mercat interior, sobretot el sector del transport i les activitats a l’aire lliure. També destaquen un “estalvi marginal” en el consum d’energia. Pel que fa als inconvenients, la investigació sanitària associa el canvi d’hora amb “la interrupció del bioritme humà”.
La CE va impulsar una consulta pública l’estiu del 2018 per avaluar el suport a la iniciativa. Dels més de 4,6 milions de ciutadans que van respondre, el 84 % es va declarar a favor d’abolir el canvi d’hora a la UE.
Origen i evolució de la proposta
En l’últim any del seu mandat com a president de la CE, Jean-Claude Juncker va proposar abolir el canvi d’hora a la Unió Europea i mantenir l’horari d’estiu. Els dos colegisladors de la UE l’han estudiat, però només el Parlament Europeu s’ha decantat al respecte.
L’Eurocambra va adoptar la seva posició per obrir negociacions amb els estats i es decantava per donar flexibilitat als països a l’hora de triar si prefereixen l’horari d’estiu o d’hivern. Tot i això, demanava la creació d’un “mecanisme de protecció del mercat interior” per coordinar aquestes decisions. Incapaces de posar-se d’acord durant sis anys, les capitals han preferit aparcar les discussions de moment.
