compartir
L’Eulàlia Marquès és arquitecta i forma part de la junta de l’Associació Veïnal de Sarrià des del 2015, tot i que fa 30 anys que pertany a l’entitat. També ha estat membre de l’Associació Cultural Casa Orlandai del 2009 al 2014, i de l’Espai Gardenyes des dels seus principis, l’any 2013. Ha participat activament en les reivindicacions per preservar les casetes de l’Hort de la Vila, el Parc de l’Oreneta i també Can Raventós des de fa una dècada. Creu fermament en la utilitat de les associacions veïnals per aturar allò que està malament o fora de la legalitat, i per tirar endavant projectes que beneficiïn el veïnat.
Can Raventós, una lluita d’anys que encara continua
El veïnat de Sarrià ha impedit durant anys que es construïssin pisos de luxe a la finca de Can Raventós. Primer, des de l’Associació de Veïns de Sarrià i, després, des de la plataforma Defensem Can Raventós. “Can Raventós és un cas que està claríssim des d’un inici“, explica Marquès. “El plantejament que es presentava no era correcte perquè s’acostaven massa a la casa. Patrimoni deia que s’havien de deixar 10 metres al voltant de la casa catalogada, amb l’objectiu de poder-la gaudir i veure-la bé. Amb el planejament especial que feia la promotora es construïen massa edificis que s’apropaven massa a l’edifici catalogat”.
Amb aquests arguments i altres irregularitats, els veïns van interposar un recurs contenciós administratiu contra el pla urbanístic, i l’any 2024 el TSJC els va donar la raó i va anul·lar el planejament que permetia construir blocs de pisos de luxe a Can Raventós. Actualment, la promotora està negociant amb l’Ajuntament la construcció d’un sol edifici, que permetria que la resta dels jardins i la casa protegida fossin públics. Els veïns, però, s’hi oposen frontalment i demanen que tota la finca sigui pública per convertir Can Raventós en la Casa de Cultura de Sarrià.
La Illa Sandoz, un cas semblant a Can Raventós
“Casos com aquest n’hi ha hagut d’altres, com la Illa Sandoz aquí, a Sarrià, molt a prop de Can Raventós”, explica Marquès. En aquest cas, però, tot i que l’any 2016 el Tribunal Suprem va sentenciar que la modificació del Pla General Metropolità per part de l’Ajuntament era nul·la i que s’havia construït més del permès, la sentència no s’ha arribat a executar mai.
En contra del luxe al Parc de l’Oreneta
L’any 2014 els veïns de Sarrià es van oposar a la construcció de pisos de luxe al Parc de l’Oreneta a canvi d’una permuta amb Núñez i Navarro de Can Ripoll i la Torre Garcini. “La reivindicació perquè no construïssin edificis en una part del Parc de l’Oreneta, que era una part bastant important, va ser una reivindicació forta“, recorda Marquès. “Va tenir bon resultat perquè va quedar qualificat com a zona verda i ja no s’hi pot construir“. Tot i això, els veïns han seguit reivindicant la recuperació dels seus elements arquitectònics, i també que es tracti el parc com un parc forestal i no un parc de ciutat. Ara s’oposen a la instal·lació dels barracons de Parcs i Jardins al lloc on hi havia hagut l’antic hort de la finca.
La biblioteca de Sarrià, una gran victòria
“La biblioteca ha estat una gran victòria perquè el consistori primer va dir que seria un edifici només destinat a l’Ajuntament. Vam reivindicar que fos també biblioteca, perquè era una cosa molt i molt necessària“, explica Marquès. Finalment, després de dècades de lluita veïnal, l’equipament es va inaugurar a principis del 2025. Ara reclamen que se n’ampliï l’horari perquè consideren que l’actual no és suficient. Per altra banda, segueixen reivindicant més equipaments com la Casa de Cultura per les entitats de cultura popular o un centre de dia per a la gent gran.
L’encant i el repte de Sarrià
“Jo crec que l’encant de Sarrià són els seus carrers i cases, aquest ambient de barri, de poble, que és tan característic i que s’ha mantingut gràcies al fet que hi ha cases catalogades, que han ajudat que no es deteriorés”, diu Marquès, que reivindica que es revisi el catàleg de patrimoni de Barcelona: “S’han tirat a terra cases interessants que tenien un valor però potser no estaven catalogades o no estaven ben catalogades”.
D’altra banda, en l’àmbit veïnal, Marquès creu que “el repte de Sarrià serà que la gent nova que ha vingut a viure-hi sàpiga acollir-se a les associacions del barri, fer-se dels castellers, dels timbalers, d’on sigui, perquè se’l senti seu i li doni vida, perquè el barri segueixi tenint una vida de barri”.
